HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Mysti 2011

SIRÀ DE GUIAMETS.

Aquest és un d'aquells vins que t'entra pels ulls, o sigui, per l'etiqueta i també pel preu, uns 8 euros, a algunes de les persones que m'acompanyen sobretot pel preu...,mmm...., bé, diria que únicament pel preu. Però sobretot per la contra etiqueta on diu Montsant, sinònim de qualitat,  en definitiva tres raons de pes per gaudir d'una vegada per totes d'aquest fantàstic Montsant, i és que aquest vi, és un d'aquells que vas veient a la botiga i que sempre estàs a punt de comprar, però mai et decideixes, penses, un altre dia.., molts direu: Que ets burro!!! doncs sí, més aviat sóc rarot, però això em passa moltes vegades..., que hi farem.


D.O. MONTSANT.
Celler Cava Berdié.
Monovarietal de Sirà amb una criança de 6 mesos en bótes de roure francès.
A la vista intens color vermell picota amb rivet granatós i reflexes morats, de llàgrima lenta i abundant, net i brillant.
Al nas és molt perfumat, amb la fruita negra madura dolça, pruna, nabius, figues, tocs florals i especiats, pebre, records de regalèssia, balsàmic, agradables torrats i bons torrefactes, bombons de licor, records mentolats de caràcter varietal.
A la boca és sedós, càlid, equilibrat, amb una gran sensació afruitada, records mentolats, fresc i llaminer de un bon cos,  amb una bona acidesa acompanyada d'uns tanins integrats, suaus i dolços, post gust torrat molt agradable i de bona persistència.
Un Sirà diferent i misteriós , però sensual i obert a la vegada. Un vi que somriu.
Vaja, que he estat al setè cel.


El preu a la botiga són 8 euros, realment extraordinari per la qualitat de l'ampolla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada