HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Mas Collet 2011

ANDORRA, LA GRAN ESTAFA.

Setmana per desconnectar al país dels Pirineus, com cada any a gaudir de la neu, la família i perquè no, la gastronomia. I és en aquest punt on em voldria centrar una mica més, bàsicament per varies raons, una d'elles és el gran desconeixement general de la cultura vi en la majoria de restaurants i la poca cura, per no dir maltracte, cap al servei i presentació d'aquest apreciat tresor. Tan sols demano respecte, que no és tant important el que menjo com el que bec? O potser no pagaré tant o més per una ampolla de vi que per un plat de botifarra? Per què em canvien el ganivet per un de serra, però em deixen una miserable copa raquítica, on no sóc capaç ni de servir l'aigua, és aquí on he de gaudir d'un fantàstic vi de casa que val 6 euros però me'n fotran pagar 16 o 17 euros? Però que collons us heu cregut! que som burros! És un insult cap a la nostra intel.ligència i una falta de respecte cap aquest món i la gent que el fa possible, per deu! No estem disposats a que ens enganyeu! Que no som russos!.
I l'altre tema important, els vins catalans, on son???? Aquest d'aquí, és un dels pocs vins, que he trobat a un preu raonable en les cartes d'alguns dels restaurants, on majoritàriament perdura, com uns anys enrere a casa nostra la riojitis i la riberitis, penós, i no de vins moderns, parlem dels grans clàssics de sempre. Això sí, si vols gaudir d'un bon vi d'aquí, prepara la cartera, el que encara no han entès aquesta gent de muntanya forànea, és que els russos no beuen vi, no cal que infleu els preus, ells només cervesa i licors d'alta graduació, no arriben a més, aaah! Sí, i champany però només per fer el fatxenda.
Com sempre passa en aquests casos, hi ha excepcions i alguna que d'altre sorpresa i alegria, com ja havia comentat en aquest blog, hi ha una de les millors botigues de vins d'arreu i de productes delicatessen, on els seus propietaris, a part de ser uns persones encantadores, tenen un gran coneixement sobre el que remenen i on realment val molt la pena adquirir unes ampolles de vi si t'ho pots permetre, per preu val molt la pena.



D.O. MONTSANT.
Celler Capaçanes.
Cupatge de Garnatxa, Carinyena, Ull de llebre i Cabernet Sauvignon amb una criança de 9 mesos en bótes de roure francès i americà i 6 mesos en dipòsit.
A la vista color vermell cirera picota de capa mitja-alta amb rivet lilós, net i brillant amb llàgrima lenta i densa.
Al nas és de gran intensitat, molt aromàtic, és un Montsant i es nota, bon equilibri entre la fruita negra madura i uns suaus i agradables torrats, balsàmic, eucaliptus, notes minerals i records de vainilla.
A la boca és de pas àgil i molt agradable, sedós, llaminer, amb bon cos, bona acidesa que li dona frescor, tanins presents, marcats, post gust afruitat i aromàtic, bona persistència i final llarg.


El preu a botiga uns 7 euros, al restaurant més del doble.
Respecte!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada