HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Mas Tarroné blanc jove 2012

A UN PREU ESTUPENDUUU!

Dissabte gris i plujós, són d'aquells dies que em fan especialment ràbia, que fas?, anar a passejar no pots, quedar-te a casa tampoc és una opció, c....llons!! que som dissabte!, agafem el cotxe i anem a fer quatre encàrrecs amb la xineueta, així aprofitem el temps. Després anem a Artés, a dinar amb la família, un bon àpat en un bon restaurant del poble, us he de dir, que feia temps que no gaudia tant amb un plat com ho he fet avui. Al principi dubtava una mica, però finalment m'he deixat convèncer per un parent, que m'ha assegurat que no em penediria i mare meva! quanta raó tenia. Estofat de Civet al vi negre, maridat a la perfecció amb un fantàstic Solergibert 20 aniversari (ja està al blog), realçant de manera extraordinària les qualitats de l'un i l'altre.
Avui sí que m'he penjat una mica d'un pi! ja que tot això no té res a veure amb el fantàstic vi blanc del sopar, però m'ha vingut de gust atabalar-vos, i què?.
Bé, per sopar quelcom més fresc i lleuger, i us he de dir que una vegada més l'he ben encertat, visca la Terra, visca la Terra Ferma i visca la Terra Alta!!!!.
Salut i Garnatxa.



D.O. TERRA ALTA.
Cellers Tarroné.
Cupatge de Garnatxa blanca i Macabeu.
A la vista color groc palla pàl.lid, net i brillant.
Al nas d'intensitat i persistència aromàtica mitja, aromes de fruita blanca, poma, records de préssec, amb un agradable record a caramel, sucre cremat.
A la boca és fresc, amb bona acidesa, força elegant, amb bon equilibri, tocs afruitats i amb subtils records anisats i tocs amargosos al final.

Ja em perdonareu, però em vaig oblidar de fer les fotos de rigor.
El preu no el sé, però no més de 5-6 euros, aquesta ampolla va ser un regal.

Per cert!!!  BENTORNAT  TERRONES!
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)