HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Quin Sidral 2011

UN SIDRAL DE SUSHI.

Per fi divendres nit, amb unes ganes de cap de setmana brutals i per postres comencem vacances, o sigui que doblement contents. Res millor que celebrar-ho en família i amb una bona ampolla de vi de casa, un projecte on col.labora estretament un enòleg molt lligat al Bages. El d'avui un vi blanc, d'una varietat com és la parellada montònega, un vi diferent, un vi per descobrir, que ens ha sorprès gratament, realment divertit i juganer. He de dir que no n'ha quedat ni una gota i és que la meva mitja taronja, quan s'ho proposa és una esponja davant d'una bona copa de vi, a veure si no va gaire de tort fins al llit.
Bon sushi, bona companyia i un bon vi, no cal res més, salut i que duri.


PLA DE MANLLEU.
Monovarietal de Parellada montònega de maceració carbònica.
A la vista color groc palla brillant de bona untuositat amb reflexes verdosos, net i amb formació de llàgrima.
Al nas intensitat mitjana aromes de fruita blanca, pera, poma àcida, subtils florals i records de pa calent, pastisseria, records dolços, caramels.
En boca marcada acidesa i de gran untuositat, gras, com a fruita en almívar, picant, amb presència carbònica degut a la seva maceració, té un punt de dolçor i un post gust amarg de poca persistència i final correcte.
S'ha de provar, si es vol és clar.


El preu sobre els 15 euros. 
Opinió personal, un pèl car.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada