AUTO "VI-OGRAFIA" D'UNA VIDA - DIARI D'UN VI, VI, D'OR - 8 ANYS COMPARTINT VINS
HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...
Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.
"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"
Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.
Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.
Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.
Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.
Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.
Camí de Cormes 2007
Aquest cop m'ha agafat per tastar les Carinyenes i deu meu, quines Carinyenes! Una d'aquelles ampolles que rondava pel celler i que no sé molt bé d'on va sortir, segurament una recomanació en algun mitjà o botiga de vins de la ciutat, ara no recordo amb gaire exactitud, això de l'edat cada cop m'afecte més al cervell i sobretot a la memòria, la meva dona ja ho diu que cada dia l'escolto menys, perquè serà..., bé millor deixem aquest tema perquè hauríem de dir alguna petita "mentirijilla" com diuen a Sallent, i pot ser encara seria pitjor.
Apa doncs, a gaudir del Samsó Empordanès!!
D.O. EMPORDÀ.
Celler Roig Parals.
Monovarietal de Samsó amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès.
A la vista vermell picota amb rivet grana de capa mitja amb una bonica llàgrima fina, net i brillant.
Al nas ens regala aromes de fruita fresca, pruna, gerds, pell de taronja, amb lleugers records de vainilles, records florals, violetes i sotabosc, mineral i amb una bona sensació balsàmica global.
A la boca la primera sensació és de frescor, porta 15 graus d'alcohol que no es noten per enlloc, gran subtilesa i elegància de pas sedós, amb una viva acidesa i uns tanins madurs, ben evolucionats i elegants, post gust afruitat, gran persistència i final llarg.
Dues Carinyenes Catalanes molt diferents, una de la Terra Alta, Tremenda 2011 i l'altre de l'Empordà, Camí de Cormes 2007, les dues excel.lents, fantàstiques, engalipadores, Una varietat capaç d'expressar-se de formes molt diferents depenent del territori, només es qüestió de preferències a l'hora de decidir-se per l'una o l'altre.
El millor que podeu fer és gaudir-les les dues, com he fet jo.
El preu uns 21 euros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada