HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Pardas Xarel.lo 2007

BLANC O VERMELL?

Dies de grans àpats i bons vins en família, aquest dissabte al vespre no podia ser menys i uns bons amics i millors persones ens varen convidar a casa seva per poder gaudir d'unes espectaculars delícies culinàries a les que vam ser sotmesos durant un sopar inoblidable amb un maridatge de vins i caves realment engalipador, tot un sacrifici pels sentits. Va ser una vetllada molt especial, enmig de grans persones al voltant de la taula de les que aprendre i gaudir, tot un privilegi.
Cada dia, mica en mica, som un pèl més feliços.


D.O. PENEDÈS.
Celler Pardas.
Monovarietal de Xarel.lo amb una criança de 8 mesos en barriques de roure francès i de castanyer.
A la vista color groc or nou molt intens, dens, net i brillant.
Al nas és diferent, únic, de gran intensitat i complexitat, fruita blanca madura, pera, tocs cítrics, pell de taronja i herbes i flors seques, codonyat, records a fruits secs, tocs làctics i agradables torrats, subtils records balsàmics i a fruita vermella i a xocolata??..., que curiós. Realment diferent.
A la boca entrada potent amb molt de volum, untuós, fresc, amb una acidesa espectacular, quelcom de suau tanicitat, post gust cítric i amarg, records minerals, molt cremós i de gran persistència.
Tot una experiència extraordinària i brutal.


El preu uns 18 euros realment sensorials.


A viure companys, que són quatre dies!

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)