HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Costers del Prior 2009

 DIUMENGE AMB FINAL FELIÇ.

Avui ha quedat clar que no els puc deixar sols, un Diumenge que arribo tard i una mica més i aquests dos sapastres acaben ben perjudicats. Sort que sempre estic a prop per ajudar o solucionar els problemes que es presentin en determinats moments, sóc el Capità Enciam de la família, tothom confia en mi i espera el millor (una mica xulo, oi?) i, es clar, sense rebre res a canvi, tot és passió i amor cap aquest món. No us explicaré quina una n'han fet aquests dos el Diumenge amb el vi..., però com sempre a petits problemes grans solucions.

I recordeu, els petits canvis son poderosos.



D.O.Q. PRIORAT.
Celler Viticultors del Priorat.
Cupatge de Garantxa negra, Samsó i Cabernet Sauvignon amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès i americà.
A la vista color cirera picota fosc amb rivet granatós de capa alta amb llàgrima densa i abundant, net i brillant.
A la boca és complex i de bona intensitat, marcat per la fruita negra madura, confitura, móres, nabius, cireres, espècies dolces, coco, regalèssia, tocs de vainilles, balsàmic, sensacions minerals i un intens i agradable fons torrat amb bona evolució cap a bons torrefactes, cafè i cacau.
A la boca és intens, estructurat, potent, ampli, saborós, amb la fruita negra licorosa, records de bombó de licor, bona acidesa i tanins vellutats, potents, dolços i agradables, post gust torrefacte, de gran persistència i final llarg amb un punt amarg.



Un gran vi amb una llarga vida en ampolla encara, però que avui estava realment espectacular.
De la primera que han obert ni en parlarem.
Salut i vi!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada