HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



La Germana 2013

PER FI..., PASCONITZAT!!

Ja era hora de que finalment tingués la sort de rebre el sacrament d'en Toni, dissabte al matí ja vaig ser pasconitzat. No sabeu pas el que ha costat, he hagut de desplaçar-me fins a Falset per poder gaudir dels seus vins, però no vaig tornar amb les mans buides no.., una caixa va tornar amb mi, així tindré Pascona per dies, esperant el dia que pugui pasconitzar el Bages. El que està clar, és que si cal farem l'esforç de tornar a Falset, costi el que costi i peti qui peti. Encara ens queden moltes coses per fer i per veure.



D.O. CATALUNYA.
Celler Pascona.
Monovarietal de Macabeu amb criança amb les mares.
A la vista color groc palla daurat amb reflexos canaris amb sensació untuosa, formació de llàgrima, net i brillant.
Al nas resulta molt aromàtic i amb bona concentració d'aromes molt frescos, fruita blanca madura amb un punt dolç, pera, intensos florals, gessamí i amb records de brioix, aromes de cítrics, aranja, amb un fons d'herbes de bosc molt interessant.
A la boca és gras, molt bona acidesa que li aporta un gran frescor, invita a beure i a beure, és de bona amplitud en boca, molt agradable, amb una gran persistència i un post gust afruitat amb un subtil punt amarg final molt interessant.


Un Macabeu molt concentrat i amb gran caràcter.


El preu sobre els 8 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada