HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Enuc 2011

LA PETITA SORPRESA.

Aquesta és una d'aquelles nits que menges qualsevol cosa ràpida sense complicacions, però com sempre, en el meu cas, t'agrada acompanyar-ho de bona companyia, i com no, d'una ampolla de vi. I com tot en aquesta vida, ha de tenir un equilibri, o sigui que el vi que avui tindrem el plaer de gaudir amb uns amfitrions fantàstics, és un vi fàcil, sense complexitats, per poder gaudir d'una vetllada amena i distreta, sense centrar-nos massa en quelcom en particular i gaudir més de tot en general.
Bona Festa Major!!.


D.O.Q. PRIORAT.
Cellers Unió.
Cupatge de Garnatxa Negra i Mazuela amb una criança de 9 mesos en bótes de roure.
A la vista color picota fosc amb rivet granatós de capa mitja-alta amb llàgrima fina i transparent.
Al nas molt marcat per la fruita vermella madura, licorosa, records de vernís, cola, subtils records mediterranis, sotabosc, tocs minerals i no presenta aromes de la criança, ni torrats ni espècies, ni torrefactes, curiós, després de saber que ha estat nou mesos en barriques de roure.
A la boca, potent, d'entrada licorós que mica en mica es va suavitzant, bona acidesa, la justa i uns tanins marcats, intensos i dolços, fruita molt present, i aquí sí apareixen uns subtils torrats al fons, un vi amb una persistència mitja i un final correcte.


El preu és lo millor, 4 euros!!
Per disfrutar sense complexitats.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

  1. Marbornos08 de febrer, 2014

    Aceptemos la opinión del somelier, disfrutemos con los sentidos estas lágrimas que nuestra madre tierra priorato na derrama como un misterio gozoso.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)