HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Garnacha Centenaria 2011

GARNATXA ARAGONESA.

Ja fa unes setmanes que vàrem estar en aquest fantàstic restaurant, tot un descobriment per part meva, i aquell cop el vi escollit va ser una Garnatxa de la Terra Alta, l'Almodí. Quan estàvem pel segon plat, l'amo del restaurant, em va portar una altre copa de vi i em va deixar provar, o millor dit, gaudir d'un altre tipus de Garnatxa de la DO. Campo de Borja, era aquesta ampolla que avui, no he pogut deixar passar la temptació de demanar, perquè el grup de sommeliers que m'acompanyen puguin gaudir d'aquest fantàstic vi. Tot un descobriment i tot un encert.
Per cert, el dinar fantàstic.



D.O. CAMPO DE BORJA.
Monovarietal de Garnatxa Tinta amb una criança de 4 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color cirera picota amb rivet granatós i reflexes lilosos de capa alta, llàgrima lenta que tinta la copa, net i brillant.
Al nas destaca l'intensitat de la fruita negra madura i dolça, mores, nabius, especiat, canyella i vainilla, sobre un subtil fons torrat.
A la boca és sedós, melós, molt agradable, fàcil de beure, amb la fruita molt marcada, llaminer, fresc i tanins, dolços, marcats, sense molestar, bona acidesa i records torrats, bona persistència i final correcte. Un gran vi que invita a beure.


El preu us 9 euros, qualitat-preu fantàstic!.

Cap comentari:

Publica un comentari