HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Erre Punto Blanco 2011

MODERN I ELEGANT.

Últim sopar, i acabarem allà on tot va començar ara fa tres dies, a Biasteri. Disfrutarem d'un bon sopar per tancar la nostra estada en terres basques i gaudirem d'un vi, d'un gran vi blanc, d'una fantàstica ampolla d'or líquid del nostre gran amic Fernando. És del tot cert, us he de dir, que és un personatge que realment ens va marcar, ja no només a mi, tots li estarem sempre agraïts per la seva amabilitat i simpatia, i per descomptat, pel seu compromís en vers a nosaltres, que érem uns absoluts desconeguts. Per aquesta raó, el nostre últim sopar és en honor a aquesta fantàstica bodega de Samaniego.
Segur que la Lídia i la Mar estaran molt contentes, varen quedar ben engalipades amb aquest personatge.




D.O.C. RIOJA.
Celler Fernando Remirez de Ganuza.
Cupatge de Viura (Macabeu) i Malvasia amb una criança de 5 mesos amb les mares en bótes de roure francès.
A la vista color groc intens, or nou, amb reflexes daurats i verdosos, llàgrima marcada, molt net i brillant.
Al nas ja ens demostra la seva elegància, com el seu creador, un vi molt fi, amb una gran intensitat aromàtica, on destaquen les fruites tropicals madures amb un punt dolç, records de pastisseria, mantega i sensacions làctiques acompanyades de subtils herbes aromàtiques, records anisats sobre un fons torrat molt suau i elegant.
A la boca igual que al nas, no defrauda, un vi amb volum, untuós, ampli, amb un bon cos, molt equilibrat, llaminer, i de gran cremositat, seriós, elegant, amb records subtils del roure i un final amb sensacions salines.



El preu entre 12 i 14 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari