HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Les Galets Dorés 2011

BEN BEGUT, BEN MARIDAT.

Després d'una bona jornada de neu i un bon dinar calòric per refer les forces, gaudirem d'un bon sopar fresc i lleuger. Ho maridarem amb un bon vinet blanc de casa, agafo la carta de vins, miro..., i miro..., busco..., i rebusco...., m'endinsso en la carta i de sobte, entro en una espiral de ràbia i mala llet!..., però em continc, respiro profundament i intento fer-me a la idea una altre vegada d'on sóc. Agafo la carta de nou, respiro profunda i lentament (1,2,3...,4,5,6..., yo me calmaré...,todos lo veréis!), ara amb una mica més de carinyu i tranquilitat, dono una altre cop d'ull i finalment em decideixo per un vi de fora, em sap greu, perquè realment el que vull és un vi català, però no estic disposat a pagar segons quina quantitat. Així doncs, amb un somriure d'orella a orella i amb l'alegria que em caracteritza (algú no hi estarà d'acord, vell casca-ràbies!), gaudirem sense cap mena de rancor, d'aquesta ampolla francesa.


CÔTES DU RHÔNE - AOC. COSTIERES DE NIMES.
Chateau Mourgues du Gres.
Cupatge de Garnatxa blanca, Roussanne, Vermentino i Clairette.
A la vista color groc molt pàl.lid amb tonalitats daurades, gras, de llàgrima lenta, net i brillant.
Al nas de bona intensitat, molt agradable, records cítrics i a fruita blanca, pera, amb una subtil dolçor, tocs florals, roses, fons mineral.
A la boca és fresc, llaminer, àgil, de bona persistència, sedós, bon equilibri, fruita dolça carnosa, i records anisats en el post gust, marcada acidesa final amb un toc salat molt agradable.
Amb les gambes estava realment bo.



El preu al restaurant 13 euros.


Salut i alegria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada