Collbaix Cabernet Sauvignon 2006

CABERNET DEL PLA DE BAGES.

El segon vi del Diumenge, ni millor ni pitjor, senzillament diferent, són com la nit i el dia. Jo personalment, em decanto per l'ÀN/2, però això és qüestió de gustos, repeteixo que això és una opinió personal. Un vi amb una personalitat molt marcada, de gran intensitat, en alguns moments, fins i tot grollera, atrevida, descarada, però amb encant i una certa màgia, a mesura que passa l'estona, tot es va suavitzant amb elegància, però sense perdre el seu gran caràcter.

DO. PLA DE BAGES.
Collbaix Celler el Molí.
Monovarietal de Cabernet Sauvignon amb una criança de 12 mesos en barriques de roure francès i romanès.
A la vista color cirera fosc de capa mitja-alta amb rivet grana, net i brillant i amb bona llàgrima. Així a simple vista, i per la seva intensitat i força en el color, hauria dit que era un vi d'anyada superior.
Al nas, és on més expressa el seu caràcter, fruita vermella madura integrada amb forts aromes vegetals, pebrot, sota-bosc, terra mullada, especiat i tocs torrats, que es van fent més evidents després d'una estona a la copa, donant pas a torrefactes, cafè, xocolata.
A la boca l'entrada és amplia, amb caràcter, untuós, bona acidesa i amb una tanicitat massa marcada, un pèl molesta, pel meu gust, records torrefactes en retronasal i un final llarg i persistent.
Segons la meva humil opinió, crec que encara pot evolucionar bé un parell d'anys en ampolla, per acabar de polir la acidesa amb els tanins i acabar d'arrodonir i equilibrar tot el conjunt.

La potència sense control no serveix de res.
13 EUROS.

ÀN/2 2009

L'ÀNIMA DE SES ILLES.

El meu primer vi de les terres de Mallorca, i he de dir que estic encantat amb ell, és expressiu, fresc, divertit, un veritable plaer, un vi realment molt seriós i amb una qualitat inqüestionable.
Avui Diumenge, dinar familiar, el menú costelles i peus de porc a la brasa amb patates al caliu, escalivada i carxofes. Hi ha diversos vins per triar, recordeu que sóc a casa el meu pare, ja sabeu perquè ho dic, decideixo portar un vi que fa dies que tinc a la bodega, i tinc ganes de provar. Com ja us vaig comentar, ara som tres els que bevem vi, i amb una ampolla fem un pèl curts, no és pas gràcies al meu germà, com a molt es beurà un parell de copes, no és per criticar-lo, que quedi clar, si no tot al contrari, estic molt orgullós d'ell, jo sé, que sóc tot un referent per a ell, i això m'omple de joia.
Així que ja en tenim una segona ampolla a punt per si les mosques. Tot està a punt per un gran dinar de Diumenge amb la família.

VI DE LA TERRA MALLORCA.
Celler Ànima Negra
Cupatge de Callet, Mantonegre, Fogoneu i Syrah amb una criança de 13 mesos en bótes de roure francès i americà.
Al la vista color robí amb rivet lilós de capa mitja, net i brillant amb una llàgrima molt lenta i elegant.
Al nas, molt expressiu,un bon bouquet, fruita vermella i negre, molt fresca, mentolat, balsàmic, tocs florals que li donen aquest aroma tant agradable que em recorda al perfum (tipus Montsant), fons mineral molt subtil, amb tocs torrefactes.
A la boca és fantàstic, entrada sedosa, ampli, molt llaminer, fresc, amb el record de la fruita i els torrefactes molt ben integrats, tanins molt polits i agradables, pinzellades dolces i una estructura fantàstica, final llarg i persistent.
És un vi fàcil de beure i molt divertit.

L'ampolla és molt elegant, el preu uns 13 euros Mallorquins.

Atrium Merlot 2004

2013, RESCAT A TORREDEMBARRA.

Per fi el malson d'aquesta gran ampolla (és una magnum), s'ha acabat, és lliure, per fi ha pogut complir amb la seva comesa, després de passar-se, vés a saber quants anys, en una casa de Torredembarra, presa, enganyada, estafada, perduda en una prestatgeria , obligada a exercir de gerro decoratiu, castigada a les altes temperatures, a la llum solar, al soroll, a les tortures més cruels que us pogueu imaginar. S'ha acabat, ja és entre nosaltres, el rescat ha estat complicat i complexe, però executat amb una gran precisió i professionalitat, tot un èxit, i avui, per fi, complirà amb el seu objectiu principal. Benvinguda a casa!

L'obrim i que respiri, són molts anys maltractada. Espero que encara estiguem a temps, o tot l'esforç haurà estat en va.

DO PENEDÈS
Bodegues Miguel Torres
Monovarietal de Merlot amb una criança de 6 mesos en barriques de roure...???
A la vista, color robí força evolucionat amb un rivet grana tirant a teula, de capa mitja, net i sense molta intensitat.
Al nas, d'entrada complexe, amb aromes animals, cuir, especiat, vainilla, fruita però molt madura i poc intensa, i un fons de la fusta i els torrats. Després d'una estona, la fruita és més present, acompanyada dels torrefactes, cafè, cacau i la vainilla. Bona evolució a la copa.
A la boca, entrada sensual, ampli, potent, records del cuir, la vainilla i els torrats, tot en un gran equilibri, tanins molt evolucionats, dolços, amb un final persistent i llarg.

Crec que ha estat un gran encert alliberar-la ara, si esperéssim més ja no hi seriem a temps.
Gràcies a tot l'equip de Rescat.
Avui seria una falta de respecte parlar de preus.

Monastir s.XXI Revolutio 2010

EL VI DE LES HOMILIES

Aquest cap de setmana ha estat molt intens, si a vins em refereixo, és a dir, que tinc molta feina per davant.
Comencem per Dissabte, estem a Organyà!, i toca calçotada amb un grup d'amics, pinta un dia fantàstic, un bon solet, bona companyia, bon menjar i, sobretot, bon beure, espero... Dic espero, perquè aquest cop el vi no el porto jo, ja que l'anfitrió de la casa, el Xarli, és qui s'ocupa de tot ( Un nano força maco). He de dir, que puc estar tranquil, ja que és un gran aficionat al tema, i segur que disfrutarem de bons vinets.
M'agradaria fer un petit apunt, i és que érem vuit persones i només quatre vàrem beure vi. Bé, ja està dit, no comentaré res més al respecte perquè em poso dels nervis! Només dir que segueixo treballant perquè això canviï.
Tornant al tema que ens ocupa, el vi, vàrem obrir dues ampolles, una de elles aquest fantàstic Monastir s.XXI Revolutio, de l'altre ja en parlarem més endavant.

DO. NAVARRA
Bodega Monastir.
Cupatge de Graciano i Tempranillo amb una criança de quatre mesos en barriques de roure francès i americà.
A la vista, color cirera picota, de gran intensitat, capa alta i rivet violaci, molt net i brillant amb una llàgrima lenta que tinta la copa.
Al nas, fruita vermella fresca de gran intensitat, amb un fons torrefacte, cafè, caramel, balsàmic i tocs mentolats. És un vi que al nas, dóna molta sensació de frescor.
A la boca, entrada sedosa, molt cremós i fresc, làctic, records a iogurt de fruites silvestres, m'encanta!!. Equilibrat, tanins madurs i dolços, molt bona acidesa, post-gust torrefacte, un vi amb molt cos, final persistent i amb un final d'intensitat mitja.
Un vi molt interessant i molt divertit, d'aquells que no pots parar de beure.

És un vi de 6 euros, tot un plaer!!!
Records des d'Organyà.

Beronia Criança 2009

EL SEGON VI DEL LOT DE CATA.

Aquí tenim un altre dels vins del lot de cata del curs que estic realitzant. El primer que vaig provar, si ho recordeu, va ser el Fortius Merlot, un vi de Navarra (està just a sota), aquell dia que millor que oblidem tots ràpidament. Aquest d'avui és un Rioja, més concretament de la Rioja Alta (Ollauri). Aquest vi, així d'entrada, pinta a Rioja Clàssic, el nom, l'etiqueta.., no sé, potser m'equivoco, ja ho veurem.
Avui no hi ha futbol, avui l'excusa per obrir una ampolla de vi, és que he de catar tots els vins del curs, i són 6!. De moment ja en porto dos, em queda un negre Reserva Rioja, un blanc de Rueda, Un rosat de Navarra, i un blanc del Penedès. Veient el tema us he de dir que aquesta nit pot ser memorable!!!. No, no, noooo..., tranquils, clar que no! era una broma!, no és la meva intenció catar-los tots avui. De fet, sí que els podria catar tots, si fes lo correcte en aquests casos, que és provar i escopir. Però els que em coneixeu, sabeu, que tot el que entra ja no surt! El vi és un bé massa apreciat per a mi, no el puc escopir!!!!!. O sigui, que me'ls beuré.
Ja us aniré explicant.

DO. RIOJA.
Bodegas Beronia.
Cupatge de Tempranillo, Garnatxa i Mazuelo amb una criança de 12 mesos en barriques de roure mixtes.
A la vista, color entre cirera i robí d'intensitat mitjana amb el rivet grana, net i molt brillant.
Al nas, fruita vermella en confitura, balsàmic, records de vainilla molt agradables i alguna pinzellada de regalèssia, tot sobre un fons torrat amb records a cacau i cafè. A mesura que es va obrint, els aromes torrefactes de la criança s'accentuen.
A la boca, entrada suau i agradable, amb un recorregut potent, intens i ampli, amb uns tanins agradables i dolços, amb els records de la confitura i els torrefactes, persistent, amb un final llarg.
És un bon Rioja Clàssic.

És un vi de 6 euros, un preu correctíssim! per un clàssic interessant.

Fortius Criança Merlot 2007

UNA NIT PER OBLIDAR

Ho tinc tot apunt!!! Tot és perfecte per una nit de bon futbol, bon menjar i bon vi!. Preparo una mica de sopar, tallo pernil, una mica de formatge parmesà i pa de pagès amb tomàquet. Obro una ampolla de vi, un Merlot de Navarra (Aquest vi pertany a un lot de cata d'un curs que estic realitzant ) i el deixo airejar una estona a la copa, i ara ja pot començar el partit!. Avui tinc bones sensacions, tant pel vi com pel futbol.
Doncs no!!! Cagada pastoreta!!!.
Només ha valgut la pena el sopar, un bon pernil acabat de tallar i un parmesà fantàstic, que realment he gaudit molt. La seva parella de maridatge, segons el meu humil paladar, no ha estat a l'altura, això no vol dir que fos un vi dolent, no!! QUE QUEDI CLAR!, senzillament, no ha estat capaç de seguir els passos que li marcava aquest meravellós àpat. Segurament la culpa ha estat meva, ja que he estat jo qui els ha obligat a ser parella de ball, i realment no ha estat una bona elecció. A part del maridatge poc encertat, el vi era correcte, ha estat divertit extreure-li les sensacions que m'aportava, que he de dir que no han estat moltes, però que hi farem! Llàstima del partit!! C......LLNS!!.

DO.NAVARRA.
Bodegas Valcarlos
Monovarietal de Merlot amb una criança de 12 mesos en roure francès i americà.
A la vista color cirera picota molt intens i brillant de capa alta, amb un rivet entre grana i teula, bonica llàgrima.
Al nas, sobresurt la fruita negra madura, pruna, cirera, licorosa, amb records a melmelada, pinzellades herbàcies amb un fons marcat per la fusta.
A la boca, l'entrada és suau, però de recorregut potent, torna a aparèixer la fruita, un pèl licorós, tanins marcats però sense molestar i amb el record de la fusta molt present, amb un final poc persistent.

El preu no el sé, però ho he buscat. Uns 7 euros.

La Cacciatora Pinot Nero 2011

IL VINO TAGLIATELLA.


La situazione è la seguente:
Pranzo in Tagliatella con gli amici, alcuni dei quali sumeliers, e come sempre, mi piace godere di una bottiglia di vino ai pasti. Sappiamo che in un posto così non dobbiamo chiedere nulla, solo accettare ciò che è, e rassegnarci. Ma questo non vuol dire che il vino sarà un disastro, no, no ... ma il servizio, le bevande, la temperatura del vino, ecc .., non è come vorremmo, ma è lì. Abbiamo la possibilità di chiedere non per il vino, ma non posso evitare, per quanto mi piace sperimentare. E gli amici che mi accompagnano, come ho già detto, alcuni sumeliers, d'accordo con me, anche se alcuni preferiscono ordinare una birra.
Una giornata per rendere grazie, e questa volta più che mai alla squadra sumeliers che a volte mi accompagnano in alcune situazioni difficili, come questo Sabato.
Devo dire che, nonostante i problemi che ho detto prima, mi piace il vino, per quanto ho potuto e miei sensi mi ha lasciato.
Un vino da tavola italiano, niente di più.


PROVINCIA DE PAVIA  INDICAZIONE GEAGRAFICA TIPICA
Zona di Produzione Regione Lombardia.
Monovarietali di Pinot Nero.
La Descripció la faré amb català.

A la vista color cirera de capa mitja amb rivet lilós i poca llàgrima, brillant.
Al nas fruita vermella i negra per sobre de tot, aroma delicat, fràgil i un fons de fusta, torrat, correcte però amb poc equilibri.
A la boca entrada suau, plana, amb tanins marcats però sense arribar a molestar, poca acidesa, i amb records de la fruita amb una dolçor un pèl desmarcada de la resta. Final poc persistent.

Un vi de Taula, res més.

El preu 14 euros a la Tagliatella, una vergonya, i més, si penso que a Andorra vaig pagar 16 euros en un Restaurant per un Luis Cañas criança 2009.