HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Beronia Criança 2009

EL SEGON VI DEL LOT DE CATA.

Aquí tenim un altre dels vins del lot de cata del curs que estic realitzant. El primer que vaig provar, si ho recordeu, va ser el Fortius Merlot, un vi de Navarra (està just a sota), aquell dia que millor que oblidem tots ràpidament. Aquest d'avui és un Rioja, més concretament de la Rioja Alta (Ollauri). Aquest vi, així d'entrada, pinta a Rioja Clàssic, el nom, l'etiqueta.., no sé, potser m'equivoco, ja ho veurem.
Avui no hi ha futbol, avui l'excusa per obrir una ampolla de vi, és que he de catar tots els vins del curs, i són 6!. De moment ja en porto dos, em queda un negre Reserva Rioja, un blanc de Rueda, Un rosat de Navarra, i un blanc del Penedès. Veient el tema us he de dir que aquesta nit pot ser memorable!!!. No, no, noooo..., tranquils, clar que no! era una broma!, no és la meva intenció catar-los tots avui. De fet, sí que els podria catar tots, si fes lo correcte en aquests casos, que és provar i escopir. Però els que em coneixeu, sabeu, que tot el que entra ja no surt! El vi és un bé massa apreciat per a mi, no el puc escopir!!!!!. O sigui, que me'ls beuré.
Ja us aniré explicant.

DO. RIOJA.
Bodegas Beronia.
Cupatge de Tempranillo, Garnatxa i Mazuelo amb una criança de 12 mesos en barriques de roure mixtes.
A la vista, color entre cirera i robí d'intensitat mitjana amb el rivet grana, net i molt brillant.
Al nas, fruita vermella en confitura, balsàmic, records de vainilla molt agradables i alguna pinzellada de regalèssia, tot sobre un fons torrat amb records a cacau i cafè. A mesura que es va obrint, els aromes torrefactes de la criança s'accentuen.
A la boca, entrada suau i agradable, amb un recorregut potent, intens i ampli, amb uns tanins agradables i dolços, amb els records de la confitura i els torrefactes, persistent, amb un final llarg.
És un bon Rioja Clàssic.


És un vi de 6 euros, un preu correctíssim! per un clàssic interessant.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada