HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Monastir s.XXI Revolutio 2010

EL VI DE LES HOMILIES

Aquest cap de setmana ha estat molt intens, si a vins em refereixo, és a dir, que tinc molta feina per davant.
Comencem per Dissabte, estem a Organyà!, i toca calçotada amb un grup d'amics, pinta un dia fantàstic, un bon solet, bona companyia, bon menjar i, sobretot, bon beure, espero... Dic espero, perquè aquest cop el vi no el porto jo, ja que l'anfitrió de la casa, el Xarli, és qui s'ocupa de tot ( Un nano força maco). He de dir, que puc estar tranquil, ja que és un gran aficionat al tema, i segur que disfrutarem de bons vinets.
M'agradaria fer un petit apunt, i és que érem vuit persones i només quatre vàrem beure vi. Bé, ja està dit, no comentaré res més al respecte perquè em poso dels nervis! Només dir que segueixo treballant perquè això canviï.
Tornant al tema que ens ocupa, el vi, vàrem obrir dues ampolles, una de elles aquest fantàstic Monastir s.XXI Revolutio, de l'altre ja en parlarem més endavant.


DO. NAVARRA
Bodega Monastir.
Cupatge de Graciano i Tempranillo amb una criança de quatre mesos en barriques de roure francès i americà.
A la vista, color cirera picota, de gran intensitat, capa alta i rivet violaci, molt net i brillant amb una llàgrima lenta que tinta la copa.
Al nas, fruita vermella fresca de gran intensitat, amb un fons torrefacte, cafè, caramel, balsàmic i tocs mentolats. És un vi que al nas, dóna molta sensació de frescor.
A la boca, entrada sedosa, molt cremós i fresc, làctic, records a iogurt de fruites silvestres, m'encanta!!. Equilibrat, tanins madurs i dolços, molt bona acidesa, post-gust torrefacte, un vi amb molt cos, final persistent i amb un final d'intensitat mitja.
Un vi molt interessant i molt divertit, d'aquells que no pots parar de beure.


És un vi de 6 euros, tot un plaer!!!
Records des d'Organyà.

Cap comentari:

Publica un comentari