HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



ÀN/2 2009

L'ÀNIMA DE SES ILLES.

El meu primer vi de les terres de Mallorca, i he de dir que estic encantat amb ell, és expressiu, fresc, divertit, un veritable plaer, un vi realment molt seriós i amb una qualitat inqüestionable.
Avui Diumenge, dinar familiar, el menú costelles i peus de porc a la brasa amb patates al caliu, escalivada i carxofes. Hi ha diversos vins per triar, recordeu que sóc a casa el meu pare, ja sabeu perquè ho dic, decideixo portar un vi que fa dies que tinc a la bodega, i tinc ganes de provar. Com ja us vaig comentar, ara som tres els que bevem vi, i amb una ampolla fem un pèl curts, no és pas gràcies al meu germà, com a molt es beurà un parell de copes, no és per criticar-lo, que quedi clar, si no tot al contrari, estic molt orgullós d'ell, jo sé, que sóc tot un referent per a ell, i això m'omple de joia.
Així que ja en tenim una segona ampolla a punt per si les mosques. Tot està a punt per un gran dinar de Diumenge amb la família.


VI DE LA TERRA MALLORCA.
Celler Ànima Negra
Cupatge de Callet, Mantonegre, Fogoneu i Syrah amb una criança de 13 mesos en bótes de roure francès i americà.
Al la vista color robí amb rivet lilós de capa mitja, net i brillant amb una llàgrima molt lenta i elegant.
Al nas, molt expressiu,un bon bouquet, fruita vermella i negre, molt fresca, mentolat, balsàmic, tocs florals que li donen aquest aroma tant agradable que em recorda al perfum (tipus Montsant), fons mineral molt subtil, amb tocs torrefactes.
A la boca és fantàstic, entrada sedosa, ampli, molt llaminer, fresc, amb el record de la fruita i els torrefactes molt ben integrats, tanins molt polits i agradables, pinzellades dolces i una estructura fantàstica, final llarg i persistent.
És un vi fàcil de beure i molt divertit.


L'ampolla és molt elegant, el preu uns 13 euros Mallorquins.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada