HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Collbaix Cabernet Sauvignon 2006

CABERNET DEL PLA DE BAGES.

El segon vi del Diumenge, ni millor ni pitjor, senzillament diferent, són com la nit i el dia. Jo personalment, em decanto per l'ÀN/2, però això és qüestió de gustos, repeteixo que això és una opinió personal. Un vi amb una personalitat molt marcada, de gran intensitat, en alguns moments, fins i tot grollera, atrevida, descarada, però amb encant i una certa màgia, a mesura que passa l'estona, tot es va suavitzant amb elegància, però sense perdre el seu gran caràcter.


DO. PLA DE BAGES.
Collbaix Celler el Molí.
Monovarietal de Cabernet Sauvignon amb una criança de 12 mesos en barriques de roure francès i romanès.
A la vista color cirera fosc de capa mitja-alta amb rivet grana, net i brillant i amb bona llàgrima. Així a simple vista, i per la seva intensitat i força en el color, hauria dit que era un vi d'anyada superior.
Al nas, és on més expressa el seu caràcter, fruita vermella madura integrada amb forts aromes vegetals, pebrot, sota-bosc, terra mullada, especiat i tocs torrats, que es van fent més evidents després d'una estona a la copa, donant pas a torrefactes, cafè, xocolata.
A la boca l'entrada és amplia, amb caràcter, untuós, bona acidesa i amb una tanicitat massa marcada, un pèl molesta, pel meu gust, records torrefactes en retronasal i un final llarg i persistent.
Segons la meva humil opinió, crec que encara pot evolucionar bé un parell d'anys en ampolla, per acabar de polir la acidesa amb els tanins i acabar d'arrodonir i equilibrar tot el conjunt.

La potència sense control no serveix de res.
13 EUROS.



Cap comentari:

Publica un comentari