HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Atrium Merlot 2004

2013, RESCAT A TORREDEMBARRA.

Per fi el malson d'aquesta gran ampolla (és una magnum), s'ha acabat, és lliure, per fi ha pogut complir amb la seva comesa, després de passar-se, vés a saber quants anys, en una casa de Torredembarra, presa, enganyada, estafada, perduda en una prestatgeria , obligada a exercir de gerro decoratiu, castigada a les altes temperatures, a la llum solar, al soroll, a les tortures més cruels que us pogueu imaginar. S'ha acabat, ja és entre nosaltres, el rescat ha estat complicat i complexe, però executat amb una gran precisió i professionalitat, tot un èxit, i avui, per fi, complirà amb el seu objectiu principal. Benvinguda a casa!


L'obrim i que respiri, són molts anys maltractada. Espero que encara estiguem a temps, o tot l'esforç haurà estat en va.

DO PENEDÈS
Bodegues Miguel Torres
Monovarietal de Merlot amb una criança de 6 mesos en barriques de roure...???
A la vista, color robí força evolucionat amb un rivet grana tirant a teula, de capa mitja, net i sense molta intensitat.
Al nas, d'entrada complexe, amb aromes animals, cuir, especiat, vainilla, fruita però molt madura i poc intensa, i un fons de la fusta i els torrats. Després d'una estona, la fruita és més present, acompanyada dels torrefactes, cafè, cacau i la vainilla. Bona evolució a la copa.
A la boca, entrada sensual, ampli, potent, records del cuir, la vainilla i els torrats, tot en un gran equilibri, tanins molt evolucionats, dolços, amb un final persistent i llarg.

Crec que ha estat un gran encert alliberar-la ara, si esperéssim més ja no hi seriem a temps.
Gràcies a tot l'equip de Rescat.
Avui seria una falta de respecte parlar de preus.




Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. Carles. llop02 de març, 2013

    Gran ampolla de vi, de gran tamany sobretot.
    En veure-la allà, tota sola, desvalguda, sobre un prestatge al costat d'un fino montillano... Hem va venir mal. Sort que la varem rescatar i moltes mercès a tots aquells que van ajudar a fer-la baixar.

    ResponElimina
  2. LaMar7702 de març, 2013

    M'hagues agradat participar en aquest rescat però em va faltar valor!! Sort en va tenir de vosaltres, valents!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)