HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



La Cacciatora Pinot Nero 2011

IL VINO TAGLIATELLA.


La situazione è la seguente:
Pranzo in Tagliatella con gli amici, alcuni dei quali sumeliers, e come sempre, mi piace godere di una bottiglia di vino ai pasti. Sappiamo che in un posto così non dobbiamo chiedere nulla, solo accettare ciò che è, e rassegnarci. Ma questo non vuol dire che il vino sarà un disastro, no, no ... ma il servizio, le bevande, la temperatura del vino, ecc .., non è come vorremmo, ma è lì. Abbiamo la possibilità di chiedere non per il vino, ma non posso evitare, per quanto mi piace sperimentare. E gli amici che mi accompagnano, come ho già detto, alcuni sumeliers, d'accordo con me, anche se alcuni preferiscono ordinare una birra.
Una giornata per rendere grazie, e questa volta più che mai alla squadra sumeliers che a volte mi accompagnano in alcune situazioni difficili, come questo Sabato.
Devo dire che, nonostante i problemi che ho detto prima, mi piace il vino, per quanto ho potuto e miei sensi mi ha lasciato.
Un vino da tavola italiano, niente di più.


PROVINCIA DE PAVIA  INDICAZIONE GEAGRAFICA TIPICA
Zona di Produzione Regione Lombardia.
Monovarietali di Pinot Nero.
La Descripció la faré amb català.

A la vista color cirera de capa mitja amb rivet lilós i poca llàgrima, brillant.
Al nas fruita vermella i negra per sobre de tot, aroma delicat, fràgil i un fons de fusta, torrat, correcte però amb poc equilibri.
A la boca entrada suau, plana, amb tanins marcats però sense arribar a molestar, poca acidesa, i amb records de la fruita amb una dolçor un pèl desmarcada de la resta. Final poc persistent.

Un vi de Taula, res més.


El preu 14 euros a la Tagliatella, una vergonya, i més, si penso que a Andorra vaig pagar 16 euros en un Restaurant per un Luis Cañas criança 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada