HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Ferrer Bobet 2009

L'ÀNGEL CAIGUT.

Després de donar-hi moltes voltes i rumiar-hi molt, he arribat a la conclusió que aquest fenomen només pot tenir una sola explicació. Jo fins avui no creia en els fenòmens paranormals, però la meva visió de les coses a canviat de forma radical. A partir d'avui crec en els àngels, perquè sé, de ciència certa, que aquesta ampolla és senzillament un àngel caigut convertit en vi, amb una sola missió, portar la felicitat arreu, a tothom que tingui la sort de provar-lo, i jo he estat un d'aquests afortunats que des de avui ja sé quin gust té la perfecció.
Per uns minuts he estat trucant a la porta del cel.


D.O.Q. PRIORAT.
Celler Ferrer Bobet.
Cupatge de Carinyena i Garnatxa negra amb una criança de 15 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color cirera picota molt intens, de capa alta i rivet violaci, de llàgrima densa i lenta, màgica i engalipadora, net i brillant.
Al nas és immens, fantàstic, de gran intensitat i complexitat, fruita negra i vermella madura, especiat, records vegetals, herbacis, tocs florals, torrats de gran qualitat, tot en perfecte harmonia, ballant al mateix compàs, balsàmic, sensació de cremositat, làctic, evolució fantàstica cap a torrefactes, cacau, cafè, un espectacle de sensacions  amb un fons mineral  increïble, un Priorat subtil i delicat però a l'hora potent i profund.
A la boca ja és la hòstia, suau, expressiu, amb molt cos, ampli, vellutat, és tot elegància, de gran equilibri i ben estructurat, fruita i mineralitat en boca, gran acidesa i tanins perfectament integrats, dolços i sedosos, potent, intens, profund, molt persistent, molt! i un final llarguíssim!! etern!!.
És un vi perfecte!.


El preu sobre els 25 euros.

1 comentari: