HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Blanc d'Orto Brisat 2013

COM ANTANY.

Quan hom fa referència a un vi brisat, es refereix a un vi blanc que s'elabora seguint un procés similar al que es segueix per elaborar un vi negre, doncs aquests sempre són brisats. És a dir, deixant que fermenti amb la seva brisa. Cal fer menció, però que cada elaborador fa la seva pròpia interpretació de com fer un vi blanc brisat. Així trobem de d'elaboradors que només deixen que el most fermenti amb les pells fins als que deixen que fermenti amb tota la brisa, és a dir amb la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol.
Com ja podeu imaginar, en funció de quina part de la brisa fermenti amb el most i del temps de maceració, obtindrem vins ben diferents. Per tant, quan ens trobem davant d'un vi brisat és interessant conèixer com s'ha elaborat per fer-nos una idea de com pot ser. De les referències que sobre aquesta mena de vins podem trobar en diferents fonts bibliogràfiques, es pot concloure que d'una banda aquests vins són els que s'elaboraven tradicionalment a les masies i cases de pagès per al seu propi consum i d'altra banda que antigament els cellers empraven aquests vins per donar més cos i estructura a altres vins mancats d'aquests atributs.


D.O. MONTSANT.
Celler Orto Vins.
Monovarietal de Garnatxa blanca amb una maceració només amb les pells de 24 hores i fermenta en bótes de 500 litres, per una posterior criança de 7 mesos amb les mares.
A la vista color groc daurat amb reflexes verdosos, gras, greixós, amb llàgrima densa, brillant.
Al nas és refinat, dins de la gama de brisats, de molta intensitat aromàtica, amb notes de fruita blanca, poma, pera i també quelcom de préssec, subtils notes tropicals, records especiats i notes de resina de pi, balsàmic i amb pinzellades anisades.
A la boca és molt voluminós, carnós, ampli, potent, ens demana teca, és gras, amb tacte de mantega, cremós, estructurat, afruitat, amb una bonica acidesa cítrica que li aporta un toc de frescor, especiat, és molt persistent i de final llarg amb records anisats i de licor de grappa o orujo.



Un vi que em recorda algun blanc que he tastat del Rhône.


Cap comentari:

Publica un comentari