HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Luscinia Canta 2009

L'EVOLUCIÓ DEL ROSSINYOL.

En Jeroen (aquell holandès perdut a Orcau) evoluciona, creix, madura i amb els anys es fa més interessant, el mateix passa amb els seus vins. Recordo perfectament el primer Luscinia Canta que vaig tastar, un vi potent amb força extracció, amb fruita molt madura i amb notes marcades de criança, un vi que no reflectia tot el que la vinya i la terra donava. Això no vol dir que fos un mal vi, senzillament era diferent. Aquest 2009 és tota una declaració d'intencions, l'holandès errant ens mostra la cara més elegant i fresca de les seves vinyes, expressant al màxim el terroir i el fruit. Una anyada fresca i divertida, que ens permet gaudir-lo en qualsevol moment i a qualsevol hora.



D.O. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Sauvella
Cupatge de Syrah, Garnatxa, Cabernet Sauvignon, Tempranillo i Sumoll amb una criança de 10 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color vermell robí intens amb el rivet rosat de capa mitja i amb fina llàgrima, net i brillant.
Al nas mostra una paleta aromàtica de gran subtilesa, destacant la fruita per sobre de tot,cireres, maduixes, gerds, el segueixen les notes d'espècies com el pebre i les notes fresques de rosada, records de roses i violetes i un molt subtil toc torrat recordant el seu pas per fusta.
A la boca és un vi fi, de molta subtilesa, de pas molt agradable i delicat, amb un gran equilibri entre acidesa, alcohol i fruita, amb una estructura sedosa i uns tanins fins i delicats, la fruita es mostra fresca i amb un toc d'acidesa que li aporta un extraordinari frescor, és un vi refinat amb una bonica persistència i un final llarg  amb notes especiades.


Un vi que es pot gaudir sol. El preu a botiga uns 16-17 euros.


Cap comentari:

Publica un comentari