HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Finca Valdeolmos 2012

LA REVOLUCIÓ, PER ENÈSIMA VEGADA

Els canvis revolucionaris, a més de radicals i d'aportar conseqüències transcendentals, han de percebre's com una ruptura sobtada de l'ordre establert. Si no és així, s'hauria de parlar millor d'una evolució, d'una transició o d'una crisi. Si el que hi falta és el caràcter transcendental, s'hauria de parlar més aviat d'una revolta. En aquest cas en concret i en la zona on es troba el nostre cas, si ho examinem una mica, podem dir amb tota seguretat que el canvi ha estat radical i que segur que portarà conseqüències transcendentals, dit això, podem donar fe que el que ha fet en Goyo ha estat una revolució en tota regla. És un fet i està passant.



D.O. RIBERA DEL DUERO
Goyo García Viadero
Cupatge de Tinta Fina i Albillo amb una criança de 16 mesos en bótes de roure francès.
Ala vista color vermell cirera amb rivet violaci, de capa mitja i amb fina llàgrima, net i brillant.
Al nas és un vi expressiu on tot el protagonisme el te la fruita negra madura, móres, nabius, cireres, notes balsàmiques molt marcades, regalèssia, herbes aromàtiques, les notes torrades són molt fines, gairebé inexistents i amb una fantàstica mineralitat que ho envolta tot. Conjunt molt harmoniós amb sensació de perfum.
A la boca és molt fresc, segurament l'Albillo hi ajuda un xic, de gran volum però lleuger alhora, marcat per la fruita en tot moment i la mineralitat, l'acidesa és perfecta i els tanins marcats, de pas sedós, suau, subtil, ens acarona el paladar amb una persistència especiada i un final llarg i balsàmic.

Tot un plaer per repetir i repetir.


Ho he dit ja moltes vegades, però no hem cansaré de repetir-ho, existeix una altre Ribera i es diu Goyo.


El preu a botiga uns 33 euros

Cap comentari:

Publica un comentari