HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



La lluna la pruna 2010

VESTIDA DE DOL...

La millor manera d'acabar el dia, és sempre amb un bon sopar, a casa, amb bona companyia, relaxat i una bona ampolla de vi, una d'aquelles que guardes per les ocasions especials, i aquesta demanava a crits que fos avui a la nit.
Després d'un dia tant intens, amb una gran càrrega de vins i caves, realment pensava que ja en tindria prou, però a l'hora de sopar el meu cos em demanava més marxa, doncs si això és el que vol, això és el que tindrà. Quina gran sort he tingut de poder gaudir d'aquest fantàstic vi, aquesta nit que per a mi, ha estat un vi memorable.
Son pare la crida, sa mare la vol...


D.O. PENEDÈS.
Celler Alemany i Corrió.
Cupatge de Monastrell, Carinyena i Syrah amb una criança de 18 mesos en barriques de roure francès.
A la vista bonic color cirera de capa mitja i rivet marronós, net i brillant.
Al nas em va engalipar al instant, amb un caràcter molt personal, molt intens, marcat per la fruita negra molt expressiva i intensa, nabius, prunes, mores, aromes de pastisseria, intenses herbes aromàtiques, subtil sotabosc i especies dolces, fantàstic!, aromes molt nets, fons torrat quasi bé inperceptible.
A la boca és descaradament fresc, potent, intens, complexe, de pas sedós, rodó i equilibrat, profund, caràcter fruiter, especiat, molt bona acidesa i tanins polits, dolços, fantàstics, fons especiat de gran persistència i final llarg. Només una paraula, Amazing!!!
I el sol matiner.....

El preu, uns 18 euros.
És un d'aquells vins que mai oblidaré, per les sensacions i el caràcter tant únic i personal que transmet.
Son pare la crida, sa mare també.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada