HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Xitxarel.lo 2012

INSULTANTMENT  CATALÀ.

Com molt bé ens expliquen en el seu Manifest:
L’insult català té el seu fonament en la pagesia. La nostra llengua, òrfena de protecció política i cultural durant segles, deu la seva continuïtat al poble, i el tarannà dels seus renecs a la mala llet del pagès català. No és d’estranyar per tant que la vinya, juntament amb l’església, sigui la font més inesgotable d’improperis catalans. “Aixafaterrossos”, “pastafanguer”, “pelacanyes” o “saltamargues”, són alguns exemples de paraules malsonants que neixen al camp, l’espai més representatiu de creació i divulgació de l’art de l’insult. És per això que hem volgut retre homenatge al renec català tornant al seu origen: la vinya. Aquest vi és per aquells que pensen que la millor forma de mantenir vives les tradicions, és practicant-les. Salut!



D.O. PENEDÈS.
Celler Martí Serdà.
Monovarietal de Xarel.lo sense criança en barriques, repòs en inox amb les mares.
A la vista color groc palla pàl.lid amb reflexes daurats, net i brillant.
Al nas és de bona intensitat amb presència en primer pla de fruita blanca, pera, madura i tocs perfumats, floral, apareix la fruita tropical al fons, pinya, i subtils aromes d'herbes aromàtiques, i records especiats, clau, i sensacions anisades.
A la boca és intens però suau, delicat, molt agradable i sedós, sensacions afruitades, untuós, cremós, amb bon pes en boca de fruita blanca, fresc, profund, amb una bona persistència i records anisats, final llarg i amb bona intensitat.
Tot un fatxenda!!

Com molt bé diuen ells, malparlat però ben parit.
El preu ben tronat, uns 9 euros.

A casa sempre hi ha hagut pa Rosendo!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari