HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Luscinia Canta 2007

EL ROSSINYOL  D'ORCAU.

No és el primer vi que tenim el privilegi de beure d'aquest modest celler del Pallars Jussà, més concretament del petit poble d'Orcau, un celler que vàrem tenir la sort de visitar ara ja fa uns mesos. El seu propietari, un Neerlandès, sí, sí, el que sentiu, aquest noi va decidir que el millor lloc per posar en marxa el seu somni, era aquí, en un poble de Lleida d'uns 19 habitants. Amb unes cinc hectàrees de vinya ecològica produeix un blanc, un rosat, i si no recordo malament 4 negres, i segons em comentava el dia de la visita, comença a experimentar amb algunes varietats autòctones que està recuperant, com la brocada i el sumoll.
Tot un personatge aquest Holandès, que per cert, parla un català que ja voldríem molts que porten segles al país.


D.O. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Sauvella.
Cupatge de Cabernet Sauvignon i Merlot amb una criança de 10 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color cirera picota, quasi bé negre, amb rivet grana, de capa alta, net i brillant.
Al nas ampli ventall aromàtic, potent, fruita negra molt madura, confitures, especiats, vainilla, regalèssia, aromes vegetals, sotabosc, records de brasa, cuirs, subtils aromes de laca i vernís, agradables torrats i torrefactes.
A la boca és potent i molt intens, licorós, ampli, records de fruita negra, acidesa correcta i uns tanins potents, però agradables, de persistència mitja, de post gust torrat i especiat, i un final llarg.



El preu uns 24 euros directe al Celler d'Orcau.
Esperarem impacients els vins amb les varietats autòctones.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada