HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Mas de Sant Iscle Gewürztraminer 2012

CARÀCTER I ELEGÀNCIA AL COR DE CATALUNYA.

Parlar dels vins d'aquest celler, sempre és un plaer, bàsicament perquè he crescut amb ells, és on vaig passar bones estones de la meva infància, on vàrem batejar la nostra filla, que consti que sóc ateu!, però a vegades passen coses sense que tu hi puguis fer res, un lloc al que sempre he estat vinculat i segurament sempre ho estaré.
És el segon vi que ens vàrem beure Dissabte al vespre, durant el sopar, el primer, si recordeu, va ser el Temps de Flors 2012, tot maridat amb una bona ració de Marisc. Vàrem tenir l'ocasió de poder comparar els dos vins, i us he de dir que la diferència és abismal!. Dos bons vins amb dos caràcters totalment oposats.
Jo, si he de triar, em quedo amb el Gewürztraminer. I vosaltres???

DO. PLA DE BAGES.
Celler Mas de Sant Iscle.
Monovarietal de Gewürztraminer.

A la vista color groc palla pàl·lid, bona densitat, gras, molt net i brillant amb reflexos verdosos i una bonica llàgrima densa.
Al nas, bona expressió aromàtica, amb fruita tropical, pinya i records de préssec amb tocs anisats molt interessants, floral, roses, elegant, seriós.
A la boca, entrada sedosa, untuós, fresc, sec, amb bona acidesa i amb una persistent amargor molt agradable que combina molt bé amb la dolçor de la fruita.
Un molt bon vi d'un celler que encara no té el reconeixement que mereixen alguns dels seus vins, sobretot els blancs.



El preu sobre els 7 euros.

Quin gran to i definició muscular, espectacular, he de dir que em va deixar sorprès!
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)