HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Chateau Laribotte 2002

I DE POSTRES.., UN TROSSET DE SAUTERNES!

Amb aquest vi acaba la trilogia de vins de Dissabte al vespre, i quina manera d'acabar!!! Poques paraules hi han per poder descriure totes les sensacions que m'aporta aquest fantàstic vi, un vi que em té engalipat des de el primer dia, un vi que té un pas per boca màgic i un final memorable. Es nota una mica que em té hipnotitzat aquest vi, oi?? Segur que més d'un dirà que no n'hi ha per tant, possiblement no, però cadascú és com és.
I jo, senzillament reconec que sóc bastant flipat!, i què???
Vosaltres proveu-lo hi ja em direu.

DO.SAUTERNES.
Celler Chateau Laribotte.
Cupatge de Sémillon, Sauvignon blanc i Muscadelle, afectats per la botrytis cinerea, un fong necrotròfic, que afecta els grams de raïm, absorbeix el líquid dels grans, deixant més concentració de sucres, és coneix com a podridura noble. D'aquí que siguin vins tant dolços.

A la vista, color groc daurat, com or vell, molt net i brillant, dens, gras amb llàgrima molt lenta.
Al nas, és molt expressiu, complexe, gran quantitat de matisos, fruita blanca confitada, fruits secs, sobretot panses i orellanes, records cítrics i sobretot mel.
A la boca és realment espectacular, tot un plaer, complexe, entrada potent que és va suavitzant en boca, increïble, cap sensació licorosa, gran equilibri entre acidesa i dolçor, tornen els records ja trobats al nas, gran untuositat, gras, estructurat, amb un final llarg i persistent.
Des de que vaig provar el primer Sauternes, que em vaig enamorar del seu bouquet i de les sensacions que m'aportava, un vi fascinant.

Un gran final de traca i mocador per una vetllada fantàstica.


El preu d'aquest Sauternes uns 25 euros si no recordo malament.

                                                      "Caressant le ciel"



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada