HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Dinastía Vivanco criança 2009

COM JA HE DIT..., SENSE OPCIONS.

Ja cansa el tema, ja ho sé, però és el que hi ha i potser el que he de fer és deixar-ho estar i matar el tema aquí, perquè realment ja em faig una mica pesat. O sigui, que de moment s'ha acabat, parlem de vins, siguin d'on siguin, millor de Catalunya, però en definitiva de vins, engalipem-nos del que ens aporten, del que ens transmeten i centrem-nos en posar els cinc sentits en poder gaudir-los sense haver de fotre'ns de mala llet pensant en temes banals, que en el fons no ho són, però que de moment, farem que ho siguin.
No sé si m'explico o us he liat una mica la troca, en definitiva, una altre ampolla sense opcions a triar massa, per no dir gens.
Salut i bon profit.


D.O.Ca. RIOJA.
Bodega Dinastía Vivanco.
Monovarietal de Tempranillo amb una criança de 16 mesos en barriques de roure francès i americà.
A la vista color cirera de capa mitja amb rivet grana net i brillant amb llàgrima abundant.
Al nas és equilibrat, d'intensitat mitjana, aromes a fruita vermella fresca, notes especiades, clau, agradables torrats acompanyats de records fumats i de regalèssia, subtils notes dolces de vainilla.
A la boca és fresc, fàcil de beure, lleuger, amb els aromes ja trobats al nas, és llaminer, amb l'acidesa justa i tanins fins i agradables, un vi subtil i elegant de bona persistència i final correcte i torrat.
Un vi molt semblant al de l'anyada del 2007, també al blog.


El preu a la botiga 7-8 euros, al restaurant 14 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari