HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Ekam 2010

BLANC DE SANTA ENGRÀCIA.

Avui abans de dinar i mentre gaudim d'un bon aperitiu, hem decidit que aparcarem la cerveseta per endinsar-nos en aquest fantàstic vi blanc del Pallars. Dia molt gris i plujós, una llàstima perquè avui el patriarca ens tenia preparada una gran sorpresa, però la brasa haurà d'esperar a la setmana que ve.
Ja feia forces setmanes que veia aquesta ampolla al celler d'en Ramon, però esperàvem a veure si ens decidíem algun diumenge a fer peix o algun arròs, però el dia no arribava i avui, ja no podia esperar més, el moment ha estat perfecte, un bon aperitiu i un Ekam 2010, que més podem demanar? Hi ha algú que abans de dinar ja en portarà més al cap que als peus, però ja veureu com no li farà un lleig al que li espera a taula.
Wineaddicts!!!.


D.O. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Castell d'Encús.
No estic segur del tot si aquesta anyada és cent per cent Riesling o porta un petit porcentatge d'albarinyo.
A la vista bonic color groc palla intens amb reflexos verdosos, greixós, untuós, amb una bonica llàgrima densa, net i brillant.
Al nas és intens, amb una bona barreja d'aromes ben equilibrats, fruita blanca, records cítrics, records especiats i bonics tocs florals, fons mineral molt agradable.
A la boca, complexe, entrada àmplia i untuosa, carnós, molt fresc per la seva gran acidesa, pos gust cítric i especiat molt agradable i amb un final mineral molt llarg i persistent.



Un gran Riesling dels Pirineus Catalans.


El preu sobre els 18-19 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada