HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Jean Leon Vinya Le Havre 2006

VI DE FINCA.

Avui he tingut la gran sort de gaudir d'un sopar extraordinari, en un local de la ciutat que era totalment desconegut per a mi, però amb el que ens uneix una relació molt personal i familiar. Per aquesta raó, era un pecat no haver gaudit abans dels plaers d'aquesta cuina moderna i d'autor que tenim tant a prop de casa. Moltes coses m'han engalipat d'aquesta vetllada, deixant de banda el menjar, que és senzillament fantàstic, hi ha varies coses a tenir molt en compte, la carta de vins, tot i ser exclusivament Torres, és força extensa i amb la incorporació d'algun vi del Pla de Bages, que a la llarga s'anirà ampliant. Però lo més important són els preus dels vins, on el propietari, ex-sommelier del Bulli, mostra un respecte únic i com pocs restaurants d'aquí casa. L'altre tema important són les copes....Riedel, us ho podeu creure?, doncs sí, tot un plaer gaudir els vins amb aquestes obres d'art de cristall, ha estat un maridatge a tres bandes perfecte.



D.O. PENEDÈS.
Celler Jean Leon.
Cupatge de Cabernet Sauvignon i Cabernet Franc amb una criança de 18 mesos en bótes de roure francès i americà.
A la vista color cirera intens amb rivet grana de capa mitja, net i brillant.
Al nas d'intensitat mitja, complexe, fruita negra madura, records de confitura, especiat, pebre, records de vainilla i coco, balsàmic, tocs mentolats, subtil fons torrat agradable amb records a tabac.
A la boca, entrada elegant i subtil, de cos mig, àgil, bona acidesa i tanins madurs, ben integrats, de bona estructura, post gust especiat i torrat amb final mentolat de persistència mitja i final correcte.


Un més dels grans vins que ens ha deixat en Ceferino al Penedès.


El preu a botiga uns 17 euros, al restaurant 21 euros, només 4 euros de més pel servei. Per què no pot ser a tot arreu així? O és que el vi no és mereix el mateix respecte que d'altres productes?

Vull donar les gràcies a en Carles per aquesta nit tant especial.

Per cert, el restaurant és Ca la Raquel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada