HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Dominio de Atauta 2006

EN EL MILLOR MOMENT.

Amb  tant vi de fora de les nostres fronteres a veure si finalment m'agafarà per parlar en castellà, millor que no, més que res pel meu fantàstic i meravellós accent, ningú pot negar que sóc Català i encara diria més, sóc el Català perfecte, o sigui, de la Catalunya Central. Equilibrat, centrat, fresc, amb un bon cos (això és gràcies al vi) i caràcter, elegant, una mica secant, però lo just, amb un punt àcid, ben estructurat (això és gràcies als meus pares), agradable, sense arestes, cremós (culpa de la xineueta), potent, agressiu si convé...., vaja de la Catalunya Central!!! i amb un accent Català perfecte! que més és pot demanar.
Ei!!! que tot és broma, ehhh!!!
Ara no us enfadeu els catalans d'arreu, que tot ha estat per riure una estoneta, que seria la vida sense conyes i alegria? Tot i que alguns creuran que tinc raó, ja sabeu que no és així ni molt menys.
Salut i no deixeu de parlar Català, sobretot!.



D.O. RIBERA DEL DUERO.
Bodega Dominio de Atauta.
Monovarietal de Tinto Fino amb una criança de 18 mesos en barriques de roure francès.
A la vista intens color cirera picota fosc de capa alta i rivet grana amb llàgrima densa i abundant que tinta la copa, net i brillant.
Al nas aromes intensos i penetrants, fruita vermella madura acompanya per uns torrats fins i agradables de la fusta, un molt subtil record a sotabosc, espècies dolces, vainilla, canyella, tocs làctics i algun que d'altre record torrefacte, cacau, una gran harmonia i equilibri aromàtic, tot en la seva justa mesura.
A la boca és untuós, cremós, amb cos, de gran amplitud i persistència, desprèn subtilitat i elegància, records torrats i afruitats, complexe, sensorial, molt bona acidesa i tanins fins i agradables, final llarg. Un vi que ha evolucionat fantàsticament durant uns anys en ampolla, realment rodonet, rodonet.



Felicitats Anna pels teus 2 anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada