HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Wrongo Dongo 2012

POQUES OPCIONS.

Avui per fi, ja tenim reforços, algú més en qui desfogar-me a gust, i és que la meva estimada xineua, ni que no m´ho digui, ja deu estar un pèl tipa de tanta tonteria i paranoia per part meva, realment he de dir que per aguantar-me a mi i les meves cosetes rares, s'ha de ser un àngel i és que de vegades n´hi ha per fotrem una pedrada enmig del cap a veure si m'arreglo, tot i això sóc una bellíssima persona. Avui compartirem aquest Monastrell, sense gaires més opcions, amb bona gent que no necessita de l'ajuda d'un bon cop de roc al cap per centrar-se. Sort en tinc dels que tinc aprop i m'estimen.
Salut i bon apetit.


D.O. JUMILLA.
Bodegas Volver.
Monovarietal de Monastrell.
A la vista intens color cirera picota de capa alta i rivet cardenalici amb formació de llàgrima que tinta la copa, net i brillant.
Al nas aromes molt intensos a fruita vermella fresca, destaquen els gerds i les maduixes, records herbes de bosc, làctic, records a iogurt de fruites i subtils florals.
A la boca és potent, salvatge, fresc, fàcil, de bona intensitat, molt afruitat, fruita vermella, d'acidesa correcte i tanins marcats, intensos, agressius, secants, de persistència mitjana i final correcte.
Gens malament.


El preu a botiga entre 5-6 euros. Al restaurant 14 euros.
Sort que ja queda poc.

Cap comentari:

Publica un comentari