HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Dosterras 2010

EL TRESOR DE MAS FIGUERES.

Sempre torno, no sé com ho faig, suposo que és de forma inconscient, però cada setmana torno a la Garnatxa!!! no puc passar sense la meva dosi, espero poder aguantar uns dies sense sentir la subtil i dolça veueta de la Garnatxa. Una de les grans ampolles del celler, aquest Dosterras 2010, el vam comprar directament al celler, després de passar un cap de setmana fantàstic a Mas Figueres amb visita al Celler Dosterras de Marçà. Ja tinc ganes de repetir l'experiència i emportar-me uns amics molt especials i compartir-ho amb ells. Gent que ho aprecia, amb ganes d'aprendre i descobrir noves experiències i sensacions.


D.O. MONTSANT.
Celler Dosterras.
Monovarietal de Garnatxa amb una criança de 17 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color cirera fosc amb rivet lilós de capa alta, dens, del llàgrima lenta i elegant, net i brillant.
Al nas és molt expressiu i intens, perfum, fruita vermella i negra, móres, maduixes, gerds, nabius, especiat, fantàstics florals, violetes i roses, realment molt aromàtiques, intensos balsàmics, menta i eucaliptus, subtils records torrats molt agradables i quasi bé imperceptibles..
A la boca és extraordinari, profund, sedós, molt ampli en boca, untuós, amb un gran volum que li aporta una gran persistència, records de la fruita i les espècies dolces, acidesa equilibrada, fresc, tanins suaus i sedosos, fantàstics, post gust afruitat i cremós, amb un final llarguíssim.

Una gran feina.

El preu sobre els 19 euros al celler.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)