HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Comunica "La Pua" 2016

TOCATS PER LA MÀGIA.

Hi ha cellers que tot el que creen o comuniquen ho fan tocats per la vareta màgica d'alguna fada madrina amant dels bons vins, o per les forces divines del deu Baccus. 
Ens Comunica La Pua, i ho fa amb amb precisió i exactitud, respectant els seus principis per oferir-nos quelcom de qualitat, quelcom sincer i nu. Quelcom pur obtingut de la terra, i que amb molta cura han transmès a l'ampolla per així nosaltres poder gaudir a la copa.
Ens Comunica La Peluda, Vinya Goretti, Fristyle, La Comèdia, etc.., i tot amb la mateixa precisió i exactitud, tot tocat per la mateixa vareta, sempre respectant la seva filosofia i el treball, perquè només així es pot ser capaç d'emocionar i donar vins autèntics.
Gràcies.


D.O. MONTSANT.
Celler Comunica.
Cupatge de Garnatxa Negra i Garnatxa Blanca amb una criança de 8 mesos en Inox amb les mares.
A la vista color groc intens entre palla i daurat amb reflexes ataronjats, gras, amb llàgrima fina i lenta, net i brillant.
Al nas és de molta intensitat aromàtica, tremendament expressiu i amb molta complexitat, des de la fruita blanca, poma, notes de préssec, maduixes àcides, confitures cítriques, de taronja i llimona, apareixen les notes  de flors blanques i les notes mediterrànies, herbes aromàtiques com el fonoll, i una intensa mineralitat de pedra seca i guix.
A la boca és  molt seductor, diferent i enigmàtic, amb un gran volum, ampli, untuós, d'agradable potència mesurada, un vi elegant i expressiu, mediterrani, amb un bonic frescor que li aporta una viva acidesa, marcada mineralitat acompanyada per la fruita i el fonoll, bona persistència i final llarg amb caràcter mineral i salí.


El preu a botiga uns 12 euros.
Extraordinari.

Vega-Sicília Único 2008

EL TREN DE MITJANIT.

Al llarg de la vida se't presenten bastantes oportunitats per poder triomfar o per arribar a assolir un objectiu, només has de decidir quan les agafes.
Segurament et trobes amb algunes que no t'acaben de convèncer i les deixes córrer; altres que consideres interessants i les agafes i altres que quan ha arribat el moment, no estàs segur d'aquella elecció, la deixes passar i pots esperar a que arribi una altra o buscar-la per una altra banda.
El millor és veure els avantatges i els inconvenients d'agafar-la o no quan es presenta la oportunitat i llavors decidir si és el que vols, està a les teves mans aquesta decisió.
Jo sóc més de cop calent, de pim pam, si passa agafa-la!


En aquest cas, el tren s'havia d'agafar.


D.O. RIBERA DEL DUERO
Bodegas Vega Sicília.
Cupatge de Tempranillo i Cabernet Sauvignon amb una criança de 64 mesos en diferents tipus de bótes de roure i quasibé 5 anys més en ampolla abans de sortir al mercat.
A la vista color vermell robí fosc amb el rivet grana, de capa mitja-alta i abundant llàgrima, densa i lenta, net i brillant.
Al nas és aclaparador, captivador, orgàsmic i seductor, el seu perfum és capaç de hipnotitzar tots els sentits, els aromes complexes de flors blaves, violetes, espígol combinats amb harmonia quirúrgica amb les notes mentolades, regalèssies, fruita madura, licor de cassís, móres, maduixes, espècies exòtiques, anís estrellat, vainilla, canyella, aromes torrefactes, de toffee i cafè amarg, tot ben arropat per una immensa mineralitat extremadament fresca. Extraordinari, enorme, únic!
A la boca és un espectacle de subtilitat i elegància, és un vi fi però ferm, amb un paladar extremadament polit tot i la seva joventut, bouquet complexe i de perfil clàssic, però marcat per un caràcter més atlàntic, gràcies al seu extraordinari frescor i a una acidesa que marca tota la seva estructura i el seu pas de principi a fi, la complexitat aromàtica és infinita, amb una persistència captivadora i un final infinit marcat per la extrema i fresca mineralitat.


Un dels perfums més captivadors fins a dia d'avui.

La Creu Alta 2014

HOME SWEET HOME

Realment no sé la raó, potser per l'entorn, la novetat d'una nova llar inspiradora, o potser per la frescor de la melodia, potser per l'essència del rock dels 80 i 90, o simplement ha estat tot casualitat, però avui el dia i el vi m'inspiren Mötley Crüe.


You know I'm a dreamer
But my heart's of gold
I had to run away high
So I wouldn't come home low
Just when things went right
It doesn't mean they were always wrong
Just take this song and you'll never feel
Left all alone
Take me to your heart
Feel me in your bones
Just one more night
And I'm comin' off this
Long and winding road
I'm on my way
I'm on my way
Home sweet home
Tonight tonight
I'm on my way
I'm on my way
Home sweet home
You know that I've seen
Too many romantic dreams
Up in lights, fallin' off
The silver screen
My heart's like an open book
For the whole world to read
Sometimes nothing keeps me together
At the seams
I'm on my way
I'm on my way
Home sweet home
Tonight tonight
I'm on my way
Just set me free



D.O.Q. PRIORAT.
Bodegas Mas Alta.
Cupatge de Carinyena, Garnatxa i Syrah amb una criança de 18 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color grana fosc amb el rivet lilós, de capa alta, gras, amb abundant llàgrima densa, net i brillant.
Al nas és molt intens, amb aromes de fruita negra, nabius i móres, prunes, altament balsàmic i amb infinitat d'herbes aromàtiques mediterrànies, fonoll, farigola, romaní, records de préssec i pell de cítric, taronja, envoltat per la immensa mineralitat de la pedra seca, apareixen records florals molt subtils recordant les violetes i quelcom d'espècies exòtiques.
A la boca és un vi ampli, potent, de molt volum, profund, intens, un vi que mostra la cara més complexa de la zona, marcat per la fruita i les espècies, molt ben arrupits per la immensa mineralitat, d'acidesa marcada i tanins madurs, dolços, aportant estructura, un vi molt persistent amb una agradable rusticitat, segurament de la carinyena i un final llarg i mineral amb records torrats de cafè.


Petit Pissarres 2016

TROBALLES.

L'èxit de trobar alguna cosa especial o desconeguda. Quelcom semblant ens va passar amb aquest vi un dissabte qualsevol en algun restaurant de casa nostra. Estem molt oberts a tastar tot lo que desconeixem o no hem tastat encara, i se'ns va presentar l'ocasió i no vam dir pas que no. No és cap novetat que el Priorat em té el cor segrestat, i que el meu estimat òrgan pateix el síndrome d'estocolm, tot això es tradueix en una devoció innata i desenfrenada en tastar tots els priorats existents que mica en mica arriben a les meves mans.
Aquesta va ser una bona ocasió.


D.O.Q. PRIORAT.
Celler Costers del Priorat.
Cupatge de Garnatxa i Carinyena amb una criança de 6 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color vermell grana fosc amb el rivet morat, de capa mitja -alta i amb llàgrima intensa i abundant que ens tinta un xic la copa, net i brillant.
Al nas és perfum intens de prunes i cireres madures recolzades per les violetes pansides, aromes especiats, regalèssia, records cítrics, de pell de taronja i notes de nespres, notes fumades i terroses.
A la boca és mostra potent, però àgil, fàcil de beure, és llaminer, especiat i afruitat, amb una acidesa elegant i de perfil sàpid, tanins fins i sedosos, de bona persitència i final força llarg amb notes especiades i de regalèssia.

Un vi directe, molt autèntic, i autòcton, amb una gran relació qualitat-preu.


El preu a botiga uns 10-11 euros, al restaurant uns 17 euros