HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Recuperant el patrimoni i la identitat.

COSTES DE VILAFRESCA - INTERESSANT I ESPERANÇADOR PROJECTE A NAVÀS.

Aquest dijous al vespre, a la Vineria de Manresa, vaig tenir la gran sort de participar en un tast-presentació d'un més que interessant i molt esperançador projecte amb seu a Navàs. Un més que intent de recuperar una imatge, un patrimoni i una identitat, molt perduda i oblidada, del que havia sigut el vi al nostre territori. La millor manera de fer-ho i expressar-ho, a través del vi, a partir d'aquí recuperar el nostre passat i mostrar-lo, recuperar una història només recordada per uns pocs, donar vida al que érem i volem ser.
Com em comentava ahir en Gerard, un dels artífexs d'aquest petit celler de garatge, al Bages hi han més de dos-cents cups de pedra oblidats i abandonats, que son part de la nostre història i que la gent desconeix, vinyes de varietats autòctones, ancestrals, oblidades i abandonades de la mà de déu, Pansera, Bartrol, Aramó, Tintorer, Picapoll teta de vaca, Parraleta, Fumat, Argensela, Malvasia Roja, entre d'altres, moltes d'elles desconegudes per la majoria de gent. Infinitat de barraques de vinya de pedra seca,  abandonades, derruïdes, que per sort mica en mica anem recuperant, juntament amb murs i aixoplucs. Queda molta feina per fer, i no serà fàcil ni ràpid, però serà gràcies a gent que estima la terra i el que ens dona, que segur que anirem endavant i ens en sortirem, gràcies a gent com aquesta és pel que val la pena apassionar-se.
Un pare, Isidre, i un fill, Gerard, apassionats, unes vinyes estimades i mimades, i un petit celler enmig del poble de Navàs, son la fórmula màgica, amb una gran varietat de vins, que amb el temps aniran reduint, segons em comentaven, d'una molt petita producció, unes 80-100-120 ampolles segons el tipus de vi, i amb una idea molt clara, màxima expressió del territori, preservant al màxim el que els dona la terra, seguint pràctiques biodinàmiques i el calendari lunar.

Vàrem tastar 7 vins, cinc de blancs i dos de negres, uns més interessants que d'altres, però tots amb unes peculiaritats i una franquesa captivadores que no van deixar a ningú indiferent.


Piotxa 2013, amb un 40% de Macabeu un 36% de Picapoll i un 24% de Pansera, elegant, suau, fresc, mineral, fonoll, anisat, captivador.

Rabassa 2013, amb un 100% de Macabeu, diferent, acidesa vibrant, salí, fruita blanca, floral, elegant, mineral.


Escadolles 2013, amb un 65% de Macabeu i un 35% de Pansera, diferent, vibrant, molsa, terra mullada, captivador, friky, fresc, canviant, expressiu.

Sucamulla 2013, 100% Macabeu, un 70% és Macabeu Est i un 30% de Macabeu Oest, fi, sensual, floral, femení, delicat, equilibrat, gran Macabeu. (Sucamulla és com s'anomenava antigament al pa amb vi i sucre).



Biot 2013, 55% de Bartrol, 40% de Sumoll i un 5% de d'altres varietats, expressiu, explosiu, làctic, vibrant, elegant, subtil, fresc, palotes, maduixes, gerds, cítric, captivador, diferent, orgàsmic.

Tinoi 2013, 80 % de Tintorer i un 20% de Merlot amb fermentació en bótes de castanyer, ampli, floral, fruita, fresc, viu, divertit, femení, torrat, pinassa.



Rusc 2013, 100% de Turbat, únic, diferent, mutant, expressiu, complex, elegant, acidesa vibrant, fresc, emocionant, exclusiu, patrimoni, elegant, orgàsmic, joia.



La majoria dels vins han estat fermentats amb llevats salvatges i no estan ni filtrats ni clarificats. Queda molta feina per fer, i ells ho saben, però per aquí anem pel bon camí.




Exibis 2013

QUANTA RAÓ TENIA...

Aquí estem, un dissabte més per la Catalunya central, intentant decidir, mentre fem una Voll-Damm, on anirem a dinar. Al matí a sorgit una idea que ha anat perdent força a mesura que avançava el dia, finalment s'ha imposat el seny i la gana, qui collons es pot resistir a un bon "Xuletó" un dissabte al migdia?, jo no i la gent que m'acompanya evidentment tampoc, tot i que ens ho hem hagut de treballar una mica amb un dels someliers, però finalment sempre cau. Aquest fantàstic vi vermell de Navàs, serà la parella perfecta per l'espectacular tros de carn vermella que ens espera.
Espero que el sol fet de parlar-ne us hagi aportat, al menys una mica, les mateixes sensacions que ens va fer sentir a nosaltres aquest maridatge.


D.O. PLA DE BAGES.
Celler Can Serra dels Exibis Viticultors.
Cupatge de Cabernet Sauvignon, Sumoll i Mandó .
A la vista bonic i jove color picota porpra amb rivet violaci de capa mitja-alta i llàgrima fina i densa que ens tinta notablement la copa.
Al nas ens mostra rics aromes a fruites del bosc, gerds, móres, maduixes, acompanyades per agradables tocs florals i notes especiades, vainilla, subtils records d'herbes aromàtiques i pinassa.
A la boca és un vi suau i afruitat amb un pas agradable, fresc, amb una acidesa correcta i uns tanins vius i dolços aportant una bona estructura a tot el conjunt, post gust floral i a les fruites del bosc amb una fantàstica persistència en boca i un final llarg.
Un vi que millora l'anyada anterior amb concentració, complexitat i sensacions.


En el seu moment ja vaig dir que la cosa aniria millorant any rere any, i realment no m'equivocava.


Ei!! que si, que és de casa, del Pla de Bages.

1714 Rector Ventallola 2009

VIUREM LLIURES O MORIREM.

Fa 300 anys, Cardona va fer allargar la Guerra de Successió fins el 1714. Duran 34 dies es va convertir en l'escenari d'una guerra internacional, on hi van lluitar 15.000 soldats de 12 nacionalitats diferents.
La del setge de 1711 és la història d'una petita fortalesa que va resistir a l'envestida de l'exèrcit més poderós del món durant una de les tardors més gèlides del segle XVIII, en acusada inferioritat d'efectius, de mitjans i aliments. És la vivència d'una població civil amagada al bosc, molts dels quals col.laboraven invisiblement amb les forces aliades; d'un exèrcit temible al límit de la desesperació per culpa de la gana, el fred i la perseverança dels defensors, d'uns defensors increïblement motivats i compenetrats tot i ni tan sols entendre's entre ells. El setge de 1711 és l'inici d'una fita històrica, la de l'única plaça militar mai vençuda per les armes de Felip V.
La història del miler d'homes que va defensar aferrissadament aquesta històrica fortalesa catalana ens demostra que qualsevol petit gest pot canviar el món.



D.O. PLA DE BAGES.
Celler el Molí - Collbaix.
Cupatge de Cabernet Sauvignon, Cabernet Franc i Merlot amb una criança de 12 mesos en bótes de roure.
A la vista color cirera fosc, intens amb rivet granatós, de capa alta i bonica llàgrima lenta i abundant que tinta la copa, net i brillant.
Al nas és potent, d'entrada un pel tancat però a mesura que respira ens regala aromes de fruita negra madura, cireres, móres, records d'herbes aromàtiques, romaní, fonoll i pinassa, agradables torrefactes, cafè, cacau, amb un punt dolç, sucre cremat, subtils records vegetals, pebrot i espècies com el pebre i la canyella, bona complexitat aromàtica.
A la boca és un vi potent, intens de gran força, molt ampli, amb un bon equilibri, amb les notes torrefactes molt presents i post gust afruitat, amb una acidesa controlada i uns tanins fins i agradables que li aporta equilibri al conjunt, de bona persistència en boca i final ampli i llarg.


Una bona manera de recordar i retre homenatge al setge que va patir el poble català per part dels soldats borbònics al Castell de Cardona i la gran quantitat de vinya cremada i saqueig de gran part del vi.



#SíoSí.

www.cellerelmoli.com

La Malkerida 2012

BEN ESTIMADA.

Nit de dissabte amb bona companyia, avui ens deixarem estimar una mica per aquesta ampolla de Bobal de la zona de València. I pel que sembla, algú s'ha deixat estimar massa i tot, i podem dir que ha fet honor a la nit de castanyada que hem gaudit tots plegats. També hi ha ajudat bastant el vi que hem maridat amb les castanyes i els moniatos, el meu gran amic Don Severiano, amb el qui algú de la taula hi ha tingut una conversa molt extensa i entretinguda al llarg de la nit. Podem dir que ha estat una nit molt divertida i màgica on la Malkerida s'ha sentit molt apreciada i estimada per en Don Severiano.


SENSE D.O.
Bodega Bruno Murciano i David Sampedro.
Monovarietal de Bobal sense criança en fusta.
A la vista color cirera picota amb rivet violaci de capa mitja amb llàgrima gruixuda i fluida, net i brillant.
Al nas destaca per la seva intensitat de la fruita vermella madura, gerds, cireres, maduixes, acompanyada per agradables florals, violetes i espígol i herbes aromàtiques, records especiats i balsàmic.
A la boca és un vi fi, fresc i jovial, llaminer, àgil, fàcil de beure, bon equilibri de l'acidesa amb uns tanins fins i agradables, fruita molt present, amb records vegetals, de bona persistència i final molt correcte.
Un vi divertit i molt desenfadat, ideal amb els amics.


Una gran nit de castanyada amb els amics, que més es pot demanar?

Friedrich Becker Spätburgunder 2010

DUFTENDEN UND ZARTEN.

Ja fa uns dies, en Joan, un dels companys de les clandestines, en va enviar una foto d'un vi que li havia agradat molt i en el poc temps que fa que ens coneixem ja sap bastant quines son les meves preferències, que he de dir que son bastant semblants a les seves. El vi en qüestió era aquest fantàstic Pinot Noir alemany, de la zona de Pfalz, una de les varietats que més m'atrauen.
Un divendres qualsevol, d'aquells que després de la feina et ve de gust desconectar amb una bona copa de vi, vaig passar-me per la vineria a veure en Marc, i després de tastar un bon parell de blancs acompanyats d'un fantàstic formatge i un bon vermell, i no em refereixo al piteu, allà en una de les estanteries, sola i abandonada reposava una única ampolla del vi abans esmentat. Un vi que si nó recordo malament també m'havia aconsellat en Marc. El que ve després ja us ho podeu imaginar.

I dissabte a gaudir-lo amb uns bons amics.


D.O. PFALZ - (PALATINAT) - ALEMANYA.
Celler Friedrich Becker.
Monovarietal de Pinot Noir amb una criança de 12 mesos en bótes de roure.
A la vista bonic vermell robí amb rivet rosat de capa mitja-baixa, net i molt brillant.
Al nas et sedueix per la seva gran elegància, desprèn una bonica fragància de fruits vermells madurs, records a cireres, espècies ben integrades i agradables fumats sobre un subtil i agradable fons torrat.
A la boca és tot delicadesa i sedositat, molt equilibrat, de cos suau, fruita molt present, amb una acidesa viva i vibrant que li aporta un fantàstic frescor i uns tanins madurs, delicats i molt ben integrats, de bon recorregut en boca i final llarg.


Aquest vi va ser un consell d'un parell de winelovers clandestins i realment la van ben encertar. Cada cop em coneixen més els gustos personals.


Wein und gesundheit!

Dits del Terra 2009

EL QUE FA 300 !!!

El vi escollit podia haver estat perfectament un Montsant o un gran vi de Bordeus, o perquè no uns dels meus estimats vins de la Borgonya, un gran Barolo o un Cabernet de Napa Valley, però finalment el que tenia clar, era que per sobre de tot, aquest vi havia de ser Català, i es clar, un Priorat. Temps tindré, o almenys això espero i desitjo, per gaudir de la gran varietat de vins que tenim arreu del món.
Poques coses puc dir, només donar les gràcies a tota la gent que em segueix, als qui em coneixen i em llegeixen, als qui no em coneixen i tant els fot, als qui m'estimen i creuen en mi i en la meva passió, i m'ho demostren sempre que poden, als qui no hi creuen també, a tots aquells que em suporten i m'aguanten i que cada cap de setmana s'asseuen amb mi al voltant d'una taula per compartir una part d'aquest patrimoni de la humanitat que és el vi.

Mil gràcies.


D.O.Q. PRIORAT.
Celler Terroir al Límit.
Monovarietal de Carinyena amb una criança de 24 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color cirera fosc amb el rivet granatós, de capa mitja-alta i amb una llàgrima densa, fina i molt abundant que tinta lleugerament la copa, tot un espectacle visual, net i brillant.
Al nas és de gran intensitat i complexitat aromàtica, marcat per la mineralitat, que ens acompanyarà fins al final, fruita negra i vermella madura, maduixes, nabius, móres, confitura de préssec, especiat,  records balsàmics i d'herbes aromàtiques, flors seques, i un subtil sotabosc, pedra mullada, agradable i suau fons torrat.
A la boca ens mostra un gran frescor, intens i llaminer, ampli, records de la fuita i les espècies amb una molt bona acidesa i uns tanins agradables, perfectament integrats i donant una gran estructura, tot i els 14 graus no es mostra gens licorós, immensa mineralitat i un fons torrat molt subtil i agradable, molt llarg i de gran persistència.


Per cert, si us trobeu el patriarca pregunteu-li per la samarreta commemorativa.

www.terroir-al-limit.com

Vespres 2013

ELS VESPRES A L'SPORT.

No va ser un cap de setmana qualsevol,  encara a dia d'avui el record de les experiècies viscudes m'omple de gran alegria i un petit somriure em dibuixa el rostre, son moments de benestar i de felicitat compartida amb gent que aprecies de debò. Assegut a taula hipnotitzat per la fantàstica carta de vins, aïllat per uns instants del que m'envolta, la família, viatjant amb cada ampolla pels diferents i fantàstics paratges d'aquesta comarca, em prenc el meu temps, el viatge és fantàstic, el silenci només trencat pel murmuri del vent acariciant els ceps i del brunzit de petits insectes voleiant entre les flors, on sóc? estic immers totalment en el paisatge...
Després d'un bon recorregut em paro a Marçà, és un bon moment per gaudir d'una nova anyada d'aquest petit tros de cultura, història i paisatge, és l'hora de Vespres a l'Sport.


D.O. MONTSANT.
Josep Grau Viticultor.
Cupatge de Garnatxa i Samsó amb una criança de 4 a 8 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color cirera molt viu amb el rivet lilós, dens de capa alta i llàgrima densa i lenta que tinta la copa.
Al nas, segons les meves sensacions, possiblement el més complex dels que he tastat, amb aromes intensos de fruita vermella madura, més profund, bon perfum floral i records especiats, pebre, fumats, agradables i cremosos torrats i fons de sotabosc, terra mullada i mineral.
A la boca és mostra ampli i potent, vellutat, fruita madura amb un punt licorós, amb els fins torrats molt presents, amb bona sensació de cremositat, acidesa correcta i uns tanins dolços i poderosos, amb bona estructura i molt balsàmic de bona persistència i final llarg de gran frescor, realment molt elegant amb un bon recorregut en ampolla encara.



El preu a Falset al restaurant de l'hostal Sport 14 euros.


I seguim sent feliços, oi?....

www.josepgrauviticultor.com

R & G Tempranillo 2010

NITS AL KURSAAL.

Després d'un dia per oblidar, però segur que recordaré durant molt i molt de temps, (he estat a l'Ikea al matí i a la tarda hi he tornat), arriba el moment més esperat, una vetllada fantàstica al Kursaal, sempre és un plaer gaudir dels seus fantàstics tresors culinaris.
La idea era sortir de casa una mica abans d'anar a sopar i donar un tomb per la ciutat, ja que avui era el Shopping Night, però finalment s'ha convertit amb un Shopping under the rain, o sigui que vist el panorama, una cervesa a casa i directes al restaurant, que avui en Jordi ens convida als Gin Tònics.
El filet i els rovellons han estat la parella perfecta per aquesta ampolla.


D.O.Ca. RIOJA.
Bodega Rolland Galarreta.
Monovarietal de Tempranillo amb una criança de 10 mesos en barriques de roure americà.
A la vista color cirera fosc, molt concentrat de capa mitja-alta amb rivet granatós i densa llàgrima, net i brillant.
Al nas destaca el gran protagonisme de la fruita vermella i negra madura, intensa, delicada, acompanyada de flors seques i per uns fantàstics especiats, vainilla, regalèssia, subtils records de coco entremesclats amb uns fins torrats del roure que donen pas a uns agradables tocs de xocolata.
A la boca és fantàstic, ampli, elegant i complex, de pas vellutat, estructurat, la fruita molt present, tanins suaus i fins, elegants i una  molt bona acidesa, post gust especiat i fons torrat molt agradable, de gran persistència i final molt llarg amb records a regalèssia.

Fantàstic.

Ha estat un plaer!


El preu a botiga 15 euros, al restaurant Kursaal de Manresa en vaig pagar uns 17 euros, per què collons no pot ser sempre així? Hòstia ja!!!.