HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Pajarete Augusto de Muller Solera 1851

HISTÒRIC.

La màgia també es fa palesa en aquests dolços vells de Tarragona. En una terra on segurament no hi ha "el duende", i tot i jugar amb aquest desavantatge, són capaços d'elaborar un tresor tant extraordinari i tant ple d'història en unes soleres que daten de l'any de la creació del celler al 1851. Són tantes les vivències, les anècdotes, els fets i canvis històrics viscuts per aquestes bótes centenàries, que tot el que ens pot expressar a la copa ens parlarà, sense cap mena de dubte i amb una gran saviesa, d'experiències extraordinàries que amb el temps han anat amarant les parets d'aquesta fusta vella, donant un sentit al que finalment tindrem el plaer de tastar a la copa. Obrir un Pajarete és obrir un món exuberant, rústic, místic i ple d'encant que ens transportarà pel temps sense pressa i amb elegància, gaudint d'una complexitat extraordinària i amb aquella màgia ancestral dels nostres avis revivint les històries del passat a la vora del foc.


D.O. TARRAGONA.
Celler De Muller.
Cupatge de Moscatell, Garantxa negra i Garnatxa blanca envellit pel sistema de criaderes i soleres.
A la vista color marró caoba mig, iodat, mel fosca, amb una llàgrima extremadament lenta que no s'acaba mai i deixa presència a la copa, untuós, net i brillant.
Al nas és un plaer, carregat d'aromes complexes, des de balsàmics, a les panses amb notes amargues, les notes de caramel, els fruits secs, nous, orellanes, dàtils, subtils notes anisades, records de vernís, betum, cacau, cuir, torrefactes, fumats, extraordinari i d'una intensitat aclaparadora.
A la boca és saborós, amb molt de cos, molt elegant, intens i amb molta sedositat, bon equilibri dolçor-acidesa-alcohol, gens embafador, tornen els records ja trobats anteriorment al nas, molta finor i delicadesa, amplitud extraordinària i d'una persistència insultant, eterna i un final que no te nom.



Un vi per deixar-se portar durant hores, un vi per reflexionar i meditar, extraordinari.

Gran Abadengo 2005

ARRIBES.

El celler està situat dins del parc natural de Las Arribes del Duero, a Salamanca. Més de cent quilòmetres de extraordinaris paisatges, esquitxats de precipicis, cascades, canons, barrancs i bancals. Pereña de la Ribera és el poble on es troba el celler, i conforma l'epicentre i el cor de las Arribes amb cent s de petits pagos i vinyes centenàries disposades en bancals fruit de l'aprofitament d'un dels terroirs més emblemàtics que hi ha a les Espanyes. Reprenent el llegat abandonat després de generacions de tradició vinícola recuperant varietats autòctones oblidades com son aquesta Juan García o la Bruñal.
Ara toca gaudir-lo amb la Montse, (aquella noia tant maca i soltera de Sallent), i la meva mitja oliveta. Salut.
P.D: Si algú està interessat en conèixer a la Montse, que m'ho faci saber i si passa el primer filtre, que sóc jo, ja tindrà molt de guanyat.


D.O. ARRIBES.
Bodega Ribera de Pelazas.
Monovarietal de Juan García amb una criança de 18 mesos en bótes de roure hongarès.
A la vista color cirera fosc de capa mitja-alta amb el rivet granatós, de densa llàgrima molt lenta i abundant que tinta lleugerament la copa, net i brillant.
Al nas gran intensitat, d'entrada amb notes ceroses, però que a mesura que passa l'estona ens dona molta fruita negra i vermella madura, melmelades, bona evolució amb notes complexes, prunes, tabac, espècies dolces, fruits secs, records minerals, notes fèrriques, terra mullada, i fines notes torrades.
En boca és carnós, equilibrat, càlid, suau, elegant, evolucionat, marcat per les melmelades de fruites, bona acidesa i tanins madurs fantàstics, molt balsàmic en boca i de gran persistència amb un recorregut molt llarg amb notes fumades de fons.


Bonica història a la copa.


El preu a botiga uns 22 euros.

Selva de Mar 2007

TEMPS, PACIÈNCIA I SENY.

Aquest vi i sobretot el que vaig llegir sobre ell, i les puntuacions que alguna de les milers de famoses guies de vins que hi ha al mercat que es dediquen a puntuar els vins, m'han fet reflexionar sobre la utilitat de les mateixes. El que la majoria de gent no sap, és que tan sols s'han d'utilitzar com a eina de consulta, és la meva opinió, després que cadascú faci el que li surti dels ous, però la realitat és que moltes de les guies, tot i que no es digui, estan molt condicionades pels mateixos cellers, una altre opinió personal. Amb això només vull dir que el gust personal és això, personal, ningú pot saber el que t'agrada i menys influir a l'hora de decidir-te per un vi o un altre. Amb el temps he descobert que nosaltres, els catalans en general som molt més intel.ligents que no pas els xinesos, americans o anglesos, i no ens calen les puntuacions de "gurús", (encara no he entès mai això de gurús), tals com en José o en Robert, per citar-ne dos al atzar, per apreciar un vi, i més quan la majoria de vins tastats són de les últimes anyades del mercat, un gran bordeus del 2013 amb 98 punts?, quan estigui en el seu punt àlgid d'aquí 6 o 7, anys quants punts li donaran? 115???, o senzillament ja no el puntuaran més?, o tindrem les puntuacions de la mateixa anyada en varis anys diferents?, quants cops el tastaran??, mil???.., o un Rioja clàssic d'un gran celler i un preu estratosfèric, només perquè és el vi preferit del senyor gurú, o aquell vi jove per menys de 10 euros que algú, una persona sola, única, ha decidit que és el millor vi d'Espanya, això sí, el celler encantat perquè les vendes es disparen. I després hi ha aquells cellers que no estan disposats a cedir els seus vins de manera gratuita als gurús, (ara li he agafat estima a parauleta), i ja són vetats i oblidats per el món del vi, exagerant una mica. Però per sort no tots som iguals i cada cop hi ha més gent que es deixa portar per les seves sensacions i no per l'etiqueta o el paladar d'un desconegut. Ho sento però mai serà el mateix un selva de mar del 2007 que un del 2013. Hi ha vins que necessiten viure per fer-nos viure.
Salut i Empordà.


D.O. EMPORDÀ.
Celler Mas Estela.
Cupatge de Garnatxa, Syrah i Samsó amb una criança de 15 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color granatós amb el rivet rosat de capa mitja i amb llàgrima fina i abundant, net i brillant.
A nas aromes de fruita madura, maduixetes silvestres, gerds, móres, agradables notes de sotabosci rosada, molsa, especiat, regalèssia, subtils notes de pebre i un fantàstic fons mineral, notes metàl·liques i torrats quasi inexistents.
A la boca presenta un agradable frescor gràcies a una encara molt present acidesa, agradable i ampli, equilibrat, amb les notes de sotabosc i les espècies, amb uns tanins madurs i sedosos, de gran persistència i un final llarg i mineral.


En algun lloc vaig llegir que era un vi molt potent amb molt reducció animal i excessivament sec, després vaig poder comprovar que es referien al 2013, jo us puc assegurar que no té res a veure amb el que he tastat i la gran evolució d'aquest 2007



El preu a botiga uns 17 euros.

Minipuça 2015

SINGULARITAT.

Avui l'encarregat d'obrir la gana a Cal Patriarca és el Minipuça, un escumós ancestral del celler Vinyes Singulars. Ha estat una veritable llàstima no disposar d'una segona ampolla, ja que s'ha fet realment molt curta, i és que quan tens la possibilitat de gaudir de projectes tant extraordinaris com els d'aquest celler, t'adones que has de comprar caixes i no ampolles, burrot!!, llàstima que la producció sigui tant petita, o és una sort???.
Recordo que quan vaig tenir l'oportunitat de tasta el Vesper de la Gloriosa, un altre dels seus escumosos naturals elaborats amb xarel.lo i Macabeu pel mètode ancestral, i en aquest cas amb uns 18 grs. de sucre residual, ja em va passar el mateix i vaig tenir que esperar un cert temps fins a poder gaudir de nou d'una segona ampolla la qual estar a la espera, i no se pas si aguantaré gaire temps abans de tornar a gaudir-la. Només em queda felicitar als responsables de tal disbarat per la gran feina, i animar-vos a seguir per aquest camí, i a mi només em queda recordar-me que encara hi ha molts vins singulars que encara no he tastat capaços de fer-te sentir viu, així doncs, anem per feina!!


SENSE D.O.
Celler Vinyes Singulars.
Monovarietal de Xarel.lo elaborat amb el mètode ancestral.
A la vista color groc palla brillant amb reflexes daurats i verdosos, amb una bombolla finíssima i una bonica corona, net i brillant.
Al nas és el que és, autèntic, molt sincer, franc, aromes de raïm, most, acompanyada per les subtils notes de fruita blanca, pera, sense carregar, molts records cítrics ben combinades amb les notes de bosc mediterrani i d'herbes aromàtiques.
En boca mostra una bonica harmonia, principalment per la seva fina i elegant bombolla persistent, és molt fresc degut a aquesta acidesa vibrant i cítrica, la fruita molt present, most, llima, aportant una bona profunditat, final força persistent.



Frescor mediterrani!


El preu a botiga uns 14 euros??

Altaroses 2012

PUNT ÀLGID.

El celler Joan d'Anguera deu el seu nom a la figura de Josep Anguera, qui va tenir la intuïció d'elaborar un vi negre fresc, el seu famós vi jove, i va ser pioner en la plantació de varietats internacionals com el syrah o el cabernet sauvignon en les zones més altes del Montsant.
Després de la seva mort, van ser els seus fills, Joan i Josep els qui continuen el treball, encara amb més èxit. Gent honrada i valenta i amb la viticultura a la sang, són els qui s'encarreguen avui de la vinya i de l'elaboració del vi.
Altaroses, Finca l'Argatà, Joan d'Anguera, Planella o Bugader tots ells vins molt sincers i fets amb la passió necessària i el respecte per la terra i la vinya.



D.O. MONTSANT.
Celler Joan d'Anguera.
Monovarietal de Garnatxa amb una criança en bótes de roure francès i una part en dipòsits de formigó.
A la vista color vermell cirera-robí amb el rivet granatós de capa mitja i llàgrima fina i abundant que ens tinta molt lleugerament la copa.
Al nas és molt net, l'hi ha anat molt bé un temps a l'ampolla, molta fruita vermella madura, és com n carmelet, aromes florals, roses, llaminer, algun record làctic molt subtil, apareix quelcom de regalèssia i les notes de bosc mediterrani i la pinassa.
A la boca és llaminer i fresc, àgil i fàcil de beure, optimista, alegre i divertit,  però amb certa maduresa, apareixen les notes de la fruita vermella, presumeix de bon equilibri, sense notes de fusta, de textura sedosa, amb una bona persistència mineral i un final llarg marcat per la fruita.



Una joguina fantàstica.


El preu a botiga uns 12 euros.

Sierra Cantabria Colección Privada 2010

BONS RECORDS.

Va se obrir aquest Sierra Cantabria i un munt de records van tornar al cap com un bombardeig fotogràfic cargat de de boniques sensacions tot pensant amb aquella setmana màgica que vam poder gaudir a la Rioja Alabesa, més concretament al encantador poble de Samaniego. Dies intensos de visites a cellers Baigorri, Marqués de Riscal, bodegas Roda, Bodegas Contador, la vinya del Pisón, la de la Nieta i la del Puntido, però lo més meravellós de tot va ser el poder recrear de manera perfecta el capítol d'en clau de vi en el que en Pitu i en Marcel van estar a Bodegas López de Heredia i a Bodegas Ramirez de Ganuza, comparant així la Rioja clàssica i la Rioja moderna. Doncs bé, puc dir que vam ser uns putus privilegiats, gràcies a la Mar, al poder seure i gaudir del cementerio en una visita única només per nosaltres, i que a Remirez de Ganuza vam tenir la gran sort de gaudir d'una visita personalitzada,  gràcies als meus encants, d'unes dues hores realitzada pel mateix Fernando Remirez només per nosaltres, us he de dir que encara no m'ho crec, va ser quelcom inoblidable i únic.



D.O.Ca. RIOJA.
Bodega Sierra Cantabria.
Monovarietal de Tempranillo amb una criança de 18 mesos en bótes de roure francès  americà.
A la vista color cirera picota fosc amb el rivet granatós, de capa alta, amb abundant llàgrima densa i lenta, net i brillant.
Al nas destaca la seva intensa fruita madura amb notes làctiques, molt cremoses, iogurt de fruits vermells, notes especiades, pebre, clau, vainilla, coco, regalèssia, balsàmic, records florals, violetes, perfumat, notes torrades, cacau i quelcom mineral.
A la boca és potent i amb volum, carnós, cremós, amb la fruita madura i les espècies, equilibrat, bona acidesa i tanins madurs, dolços, quelcom llaminer, notes de regalèssia, de gran persistència i final molt llarg amb notes d'herbes aromàtiques.


Bons records a en obrir aquesta ampolla, un gran viatge per la Rioja.


El preu a botiga uns 28 euros.

Fernando de Castilla Antique Palo Cortado

LA MÀGIA DEL DUENDE.

En algun lloc algú comentava que els Palos Cortados ronden entre el misteri i la ocurrència. Són vins que entren a la bóta per primera vegada "encabezados", però amb finor per madurar com finos o amontillados, i que mantenen un cos més intens, més robust, més fort del que és habitual. El pas del temps, la ventilació al celler, la criança en "velo" i el duende misteriós fan en algunes bótes la ocurrència singular del palo cortado, nas d'amontillado i cos d'oloroso. El signe li dona el nom, un guix marca una ratlla quan la bóta és destinada a la criança biològica típica dels finos i manzanillas, però quan el vi tria un altre camí més untuós i debilita el vel, el capatàs senyala la bóta amb un traç tallant la ratlla de guix, creant una espècies de forma de creu, aquí és on succeeix la màgia del palo cortado.



D.O. JEREZ XERES CHERRY.
Bodegas Rey Fernando de Castilla.
Monovarietal de Palomino Fino envellit pel mètode tradicional de criaderes i soleres.

Que comenci la màgia!!!

A la vista color caoba clar, ambre, iodat amb un bonic contorn mel, de llàgrima slow motion i molt abundant, densa, força net i brillant. Preciós.
Al nas s'acaben els adjectius per definir-lo, intens, elegant, complex, punxant, embriagador, subtil, cremós, profund, aromes suaus de vernís combinats amb fruits secs torrats, avellanes, ametlles, notes de fusteria, roure fi, molt balsàmic, aromes de pell de taronja seca, records oliosos, llevats, aromes salins, immensa brisa marina, tot un espectacle únic.
A la boca és com una daga que entra amb força, potent, però amb una gran delicadesa, et talla, et punx, t'envaeix molt profund i se'n va amb molta elegància i subtilesa deixant la seva immensa persistència, és una delícia, de gran cremositat, elegant i saborós, molt envoltant, equilibrat, amb una molt bona acidesa i un post gust a fruits secs torrats amb notes olioses i de llevats, sedós amb un final llarguíssim.


El deu que va parir els Palo Cortado!

Salut i Palomino.

McManis Pinot Noir 2012

FROM RIPON, CA.

Després de molts anys de passejar-nos per Andorra, aquest any hem descobert un temple fantàstic per poder gaudir de bons vins acompanyats de bon menjar, sense arribar a preus escandalosos. Van ser uns amics que ens van aconsellar aquest extraordinari restaurant d'Escaldes i he de dir que repetirem cada cop que ens deixem caure pel país dels Pirineus. l'Enoteca és un petit restaurant amb unes 6 o 7 taules, on és respira tranquilitat per poder gaudir dels grans plaers que ens pot aportar, gent realment amable i agradable que et faran sentir com a casa amb gran professionalitat, i si parlem de vins, només dir-vos que no tenen carta, senzillament t'inviten a visitar el seu celler o trobaràs vins d'arreu del món i et deixis aconsellar si vols, i si no dedica-li uns minuts que val molt la pena.
Salut i Pinot Noir.


WINE OF CALIFORNIA.
McManis Family Vineyards.
Monovarietal de Pinot Noir amb una criança de 6 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color robí intens amb rivet granatós, de capa mitja i fina llàgrima, net i brillant.
Al nas aromes marcats de fruita madura, cireres, maduixes silvestres, gerds, notes florals força intenses acompanyades d'espècies dolces, vainilla i un marcat aroma de refresc de cola, fons amb fins torrats, toffee.
A a boca, és fàcil de beure, àgil, amb cos mig, notes de fruita i vainilla, amb poca acidesa, càlid, més del que m'esperava, tanins dolços i fins, de persistència mitja i final llarg.



El preu al restaurant uns 20 euros.


Lo Petitó 2014

EL PETIT D'EN TONI.

Feia molt de temps que no tastava un dels vins del Celler Pascona, d'en Toni Ripoll, si no recordo malament les últimes ampolles les vaig comprar fa un parell d'anys a la fira del vi de Falset. Allà és on vaig tenir el plaer de conèixer en Toni, un personatge del Montsant que desprèn alegria i felicitat pels quatre costats, un bon símptoma de que és molt feliç amb lo que fa i això ho fa notar per allà on va pasconitzant el territori català. És molt satisfactori per a mi tenir la gran sort de conèixer bons elaboradors d'aquesta zona que tant m'atrau.
L'hem gaudit al Glaç de Manresa, acompanyat per la família i un bon àpat.




D.O. MONTSANT.
Celler Pascona.
Cupatge de Sirà i Merlot amb una criança de 6 mesos en bótes de roure francès i americà només el 50% del vi.
A la vista bonic color vermell robí intens amb el rivet violaci, de capa mitja amb llàgrima abundant que tinta la copa, net i brillant.
Al nas és intens i llaminer, molta fruita negra i vermella madura, nabius, cireres, notes de maduixes amb nata, palotes, records minerals de pedra seca, especiat.
A la boca entrada agradable, gran finor, amb acidesa vibrant, fresc, afruitat, sense notes d'amargor, equilibrat, de cos lleuger, i amb uns tanins suaus i agradables, pas per boca sedós, i amb una justa calidesa, de persistència mitja i final correcte.



El preu al restaurant 13.50 euros, a botiga uns 7 euros.


Salut i Sirà,