HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Mas Collet 2011

ANDORRA, LA GRAN ESTAFA.

Setmana per desconnectar al país dels Pirineus, com cada any a gaudir de la neu, la família i perquè no, la gastronomia. I és en aquest punt on em voldria centrar una mica més, bàsicament per varies raons, una d'elles és el gran desconeixement general de la cultura vi en la majoria de restaurants i la poca cura, per no dir maltracte, cap al servei i presentació d'aquest apreciat tresor. Tan sols demano respecte, que no és tant important el que menjo com el que bec? O potser no pagaré tant o més per una ampolla de vi que per un plat de botifarra? Per què em canvien el ganivet per un de serra, però em deixen una miserable copa raquítica, on no sóc capaç ni de servir l'aigua, és aquí on he de gaudir d'un fantàstic vi de casa que val 6 euros però me'n fotran pagar 16 o 17 euros? Però que collons us heu cregut! que som burros! És un insult cap a la nostra intel.ligència i una falta de respecte cap aquest món i la gent que el fa possible, per deu! No estem disposats a que ens enganyeu! Que no som russos!.
I l'altre tema important, els vins catalans, on son???? Aquest d'aquí, és un dels pocs vins, que he trobat a un preu raonable en les cartes d'alguns dels restaurants, on majoritàriament perdura, com uns anys enrere a casa nostra la riojitis i la riberitis, penós, i no de vins moderns, parlem dels grans clàssics de sempre. Això sí, si vols gaudir d'un bon vi d'aquí, prepara la cartera, el que encara no han entès aquesta gent de muntanya forànea, és que els russos no beuen vi, no cal que infleu els preus, ells només cervesa i licors d'alta graduació, no arriben a més, aaah! Sí, i champany però només per fer el fatxenda.
Com sempre passa en aquests casos, hi ha excepcions i alguna que d'altre sorpresa i alegria, com ja havia comentat en aquest blog, hi ha una de les millors botigues de vins d'arreu i de productes delicatessen, on els seus propietaris, a part de ser uns persones encantadores, tenen un gran coneixement sobre el que remenen i on realment val molt la pena adquirir unes ampolles de vi si t'ho pots permetre, per preu val molt la pena.



D.O. MONTSANT.
Celler Capaçanes.
Cupatge de Garnatxa, Carinyena, Ull de llebre i Cabernet Sauvignon amb una criança de 9 mesos en bótes de roure francès i americà i 6 mesos en dipòsit.
A la vista color vermell cirera picota de capa mitja-alta amb rivet lilós, net i brillant amb llàgrima lenta i densa.
Al nas és de gran intensitat, molt aromàtic, és un Montsant i es nota, bon equilibri entre la fruita negra madura i uns suaus i agradables torrats, balsàmic, eucaliptus, notes minerals i records de vainilla.
A la boca és de pas àgil i molt agradable, sedós, llaminer, amb bon cos, bona acidesa que li dona frescor, tanins presents, marcats, post gust afruitat i aromàtic, bona persistència i final llarg.


El preu a botiga uns 7 euros, al restaurant més del doble.
Respecte!!!

Ètim Grenache 2008

I MÉS GARNATXA!!

Aquest cop no ha estat idea meva, sí!, ho sé, m'engalipa la garnatxa, però aquesta ampolla avui, no és culpa meva. Ha estat una petita sorpresa vinguda des de Sabadell, encara diria més, benvinguda. I és que si de vi es tracta, sempre és una alegria a taula, encara que molts no el gaudeixin o no el sàpiguen apreciar. Però bé, un dissabte més al voltant d'una taula intentant gaudir de la vida, el bon menjar i el bon beure, almenys és el que intento, i us juro que jo, personalment ho aconsegueixo , els demès? no sé, en principi sembla que també i si no ho dissimulen molt bé.
Salut i a viure...., els que en sapigueu, i els que no.....


D.O. MONTSANT.
Celler Agrícola Falset-Marçà.
Cupatge de Garnatxa i Cabernet Sauvignon amb una criança de 10 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color vermell granatós molt tapat amb rivet violaci, net i brillant amb bonica formació de llàgrima, densa i fina.
Al nas ens mostra una gran quantitat d'aromes a fruites vermelles i negres de gran intensitat, móres, nabius, gerds, maduixes,  records balsàmics i de pinassa fresca, tocs florals, violetes, bons torrats del roure i a mesura que evoluciona, records especiats, vainilla i subtils torrefactes com el cacau, amb un agradable fons mineral.
A la boca és molt agradable, elegant, molt viu i amb molt equilibri, un perfum en boca, records de la fruita i les espècies, tanins ferms, rodons i amb un toc dolç,  un vi molt persistent amb un post gust torrat i de vainilla i un final llarg.


El preu sobre els 12 euros.

André Clouet Milesimé 2002

70 BOMBOLLES.

Acabem un gran àpat de celebració en família ben carregat de bombolles del país veí de dalt, no el que tenim de l'ebre cap avall, estic parlant d'un xampany francès, evidentment només els catalans ens podem comparar en qualitat amb els de dalt en tema de bombolles i no vull entrar en polèmiques, però el nostre estimat cava és tan bo o millor que els dels veïns, sempre els de dalt, és clar. Però avui m'ha vingut de gust gaudir d'aquesta ampolla que ja feia massa que esperava impacient el seu gran moment, normalment el grup que m'acompanya no és molt de escumosos, per no dir gens, però a mi de tant en tant i si m'ho permeten, m'agrada gaudir d'una bona ampolla carregada de bombolles i el dia d'avui era perfecte, ni el patriarca ni lo petitó diuen mai que no.
Avui salut i xampany, però sempre millor un bon cava o escumós de casa..., ho sento però s'ha de fer país i apreciar el que fan els demés.




AOC. CHAMPAGNE. (Bouzy)
Champagne André Clouet.
Monovarietal de Pinot Noir amb una criança mínima de 36 mesos.
A la vista color groc or vell, evolucionat, amb reflexes vermellosos, bombolla fina poc abundant, net i brillant.
Al nas és molt intens i complexe, aromes a fruita blanca, pera, poma, acompanyat per intensos records de pastisseria, pa calent, mantega, sucre cremat, subtils fumats i sensacions minerals, un gran plaer aromàtic.
A la boca és intens i molt potent, poca sensació carbònica, de gran cremositat i records de la fruita blanca, bona acidesa, de gran expressivitat, molt persistent i final molt agradable i llarg.
Convida molt a beure.



El preu bastant alt, però el patriarca es mereix això i moltíssim més, i un dia és un dia.
Uns 40 euros.

Quin Sidral 2011

UN SIDRAL DE SUSHI.

Per fi divendres nit, amb unes ganes de cap de setmana brutals i per postres comencem vacances, o sigui que doblement contents. Res millor que celebrar-ho en família i amb una bona ampolla de vi de casa, un projecte on col.labora estretament un enòleg molt lligat al Bages. El d'avui un vi blanc, d'una varietat com és la parellada montònega, un vi diferent, un vi per descobrir, que ens ha sorprès gratament, realment divertit i juganer. He de dir que no n'ha quedat ni una gota i és que la meva mitja taronja, quan s'ho proposa és una esponja davant d'una bona copa de vi, a veure si no va gaire de tort fins al llit.
Bon sushi, bona companyia i un bon vi, no cal res més, salut i que duri.


PLA DE MANLLEU.
Monovarietal de Parellada montònega de maceració carbònica.
A la vista color groc palla brillant de bona untuositat amb reflexes verdosos, net i amb formació de llàgrima.
Al nas intensitat mitjana aromes de fruita blanca, pera, poma àcida, subtils florals i records de pa calent, pastisseria, records dolços, caramels.
En boca marcada acidesa i de gran untuositat, gras, com a fruita en almívar, picant, amb presència carbònica degut a la seva maceració, té un punt de dolçor i un post gust amarg de poca persistència i final correcte.
S'ha de provar, si es vol és clar.


El preu sobre els 15 euros. 
Opinió personal, un pèl car.




Els escurçons 2008

70 ANYS DE SENSACIONS.

Aniversari del Patriarca, un home que ho ha donat tot pels seus, lo mínim que puc fer és agrair-ho de la manera que millor ser fer, amb un vi, un vi que representi tota la força, l'intensitat i un amor profund i etern, un vi que perduri en nosaltres, que quan pensem en el dia que va fer 70 anys podem recordar: hòstia sí!!!.,,, el dia dels Escurçons 2008. Segurament així serà per part de tots els que vàrem poder gaudir d'aquest gran vi, sobretot lo petitó de casa, que a hores d'ara encara deu estar ben engalipat, segurament, des de diumenge entén una mica més aquest món i comprèn moltes més coses que l'envolten. Gràcies Ramon, gràcies Jordi, gràcies Lídia, gràcies Blanca i gràcies Anna. Em passo el blog donant les gràcies...., i m'encanta!!!
Aaaahhh.,,, i gràcies Sara per l'Escurçons, ha estat un privilegi.




D.O.Q. PRIORAT.
Celler Mas Martinet.
Cupatge de Garnatxa Tinta i Sirà amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès.
A la vista intens color picota de capa mitja-alta amb rivet granatós, untuós,  de llàgrima densa, lenta i abundant, net i brillant.
Al nas de gran intensitat aromàtica, molt expressiu i de gran complexitat, bona evolució en copa, gran expressió del Priorat, marcat per la fruita negra madura, intensa, de gran cremositat, làctic, especiat, vainilla i canyella, records vegetals i d'herbes aromàtiques, agradables torrats i un fons mineral espectacular.
A la boca és explosiu, intens ampli, de gran caràcter i molta complexitat, molt profund, gras, equilibrat, tot en gra harmonia, fruita, torrats, records especiats, gran mineralitat, un vi que et sedueix pel seu caràcter i complexitat des del primer glop, d'una persistència infinita i un final infinit.
Una joia de veritat.


El preu avui no importa, segons el meu germà s'ho val.

Fra Guerau 2006

EL RECORD D'UNA NIT MÀGICA.

Poques coses diria avui, m'estiraria al sofà en silenci, pensant, recordant el que va ser una dia molt especial, una dia màgic. Tant sols trencarien el silenci uns subtils acords de fons, l'ipad repetint constantment les melodies que durant una hora ens van empapar l'ànima, ens van omplir l'esperit i ens van estovar el cor. Sentat al sofà repetint de manera fotogràfica dins la meva ment, cada instant viscut, intentant no oblidar res, recordant a casduscuna de les persones que van tenir el privilegi de compartir una nit única en la vida de tots nosaltres, unes melodies que des de aquest dissabte a la nit ja formen part de les nostres vides.
Avui les paraules es queden infinitament curtes per expressar el que porto dins.....
Gràcies Carles.


D.O. MONTSANT.
Celler Viñas del Montsant - Grup Freixenet.
Cupatge de Sirà, Cabernet Sauvignon, Merlot, Garanatxa negra, Carinyena, Ull de llebre i Monastrell amb una criança de 6 mesos en bótes de roure francès i americà.
A la vista color cirera molt fosc de capa alta i rivet granatós, llàgrima molt densa que tinta la copa, net i brillant.
Al nas d'entrada molt marcat pels torrats del roure i els alcohols, és mostra tancat, millor que el deixem respirar una estona, molt potent, a mesura que es va obrint ens regala fruita negra madura en licor, records florals, violetes, molt balsàmic, especiat, vainilla i regalèssia, després d'una hora apareixen uns agradables torrefactes, caramel i cacau, subtil fons mineral.
A la boca és molt intens, potent, càlid, untuós, licorós i un pèl picant, records de la fruita ja trobada al nas, negra i madura, acidesa molt marcada i tanins presents però suaus, dolços, post gust torrefacte, bombons amb licor, de bona persistència i final llarg.



Un vi amb un fort caràcter enrabiat, que demana a crits un bon maridatge amb plats potents.


El preu uns 8 euros
Mi guitarra está malita le duele la barriguita yo le doy conguitos y la baño en la piscina.

Ull de Serp 2010

SI, SI...., GARNATXA!!.

Com m'agrada descobrir petits tresors, o en aquest cas, grans tresors, perquè aquesta ampolla, és mereix tots els qualificatius positius que existeixen. Com en molts d'altres casos, l'etiqueta te part de culpa, però el fet de ser un monovarietal de Garnatxa, va ajudar bastant a l'hora de comprar-lo.  Realment he de dir que encara no sé perquè em sorprenc d'aquesta manera, Garnatxa negra i de l'Empordà ? ha de ser fantàstic,  no hi ha lloc al món, que es treballi la Garnatxa com aquí a Catalunya, o sigui que ha de ser la hòstia!. Deixeu-me que matisi, que això és una opinió molt personal i segurament algú discreparà..., bé, doncs que discrepi.
Som a casa d'en Ramon, som diumenge i ara el que toca és parlar menys i gaudir del que ens espera.
Salut i Garnatxa.



D.O. EMPORDÀ.
Celler Arché Pagès.
Monovarietal de Garnatxa negra de la finca la Cumella amb una criança de 16 mesos en barriques de roure francès.
A la vista preciós color cirera picota de capa mitja-alta amb rivet granatós i amb una llàgrima molt densa, lenta i abundant, realment engalipadora, he estat 5 minuts hipnotitzat.
Al nas és extraordinari, desprèn una mineralitat i frescor formidable, intensa fruita negra madura, prunes, mores, nabius, fantàstiques notes especiades, clau, records de regalèssia, sotabosc, herbes aromàtiques, llorer, fonoll, i un fons torrat de gran subtilesa i molt ben integrat, al cap d'una estona ens evoca records torrefactes, cafè.
A la boca és tot un plaer, una alegria, frescor, entrada sedosa, molt llaminer, de gran amplitud i amb molt de pes aromàtic, records afruitats dolços, amb una fantàstica acidesa i tanins delicats i molt ben integrats, gran harmonia i equilibri de textures i sensacions, d'una persistència fantàstica i final llarg i torrefacte, un vi rodó d'una qualitat inqüestionable i que segurament en sentirem a parlar i molt.
Espero no equivocar-me.


Un vi que porta 15, 5 graus i que no es noten per enlloc, fosos de manera magistral, aportant equilibri i estructura a tot el conjunt.


Com m'agrada la Garnatxa!!.

Mysti 2011

SIRÀ DE GUIAMETS.

Aquest és un d'aquells vins que t'entra pels ulls, o sigui, per l'etiqueta i també pel preu, uns 8 euros, a algunes de les persones que m'acompanyen sobretot pel preu...,mmm...., bé, diria que únicament pel preu. Però sobretot per la contra etiqueta on diu Montsant, sinònim de qualitat,  en definitiva tres raons de pes per gaudir d'una vegada per totes d'aquest fantàstic Montsant, i és que aquest vi, és un d'aquells que vas veient a la botiga i que sempre estàs a punt de comprar, però mai et decideixes, penses, un altre dia.., molts direu: Que ets burro!!! doncs sí, més aviat sóc rarot, però això em passa moltes vegades..., que hi farem.


D.O. MONTSANT.
Celler Cava Berdié.
Monovarietal de Sirà amb una criança de 6 mesos en bótes de roure francès.
A la vista intens color vermell picota amb rivet granatós i reflexes morats, de llàgrima lenta i abundant, net i brillant.
Al nas és molt perfumat, amb la fruita negra madura dolça, pruna, nabius, figues, tocs florals i especiats, pebre, records de regalèssia, balsàmic, agradables torrats i bons torrefactes, bombons de licor, records mentolats de caràcter varietal.
A la boca és sedós, càlid, equilibrat, amb una gran sensació afruitada, records mentolats, fresc i llaminer de un bon cos,  amb una bona acidesa acompanyada d'uns tanins integrats, suaus i dolços, post gust torrat molt agradable i de bona persistència.
Un Sirà diferent i misteriós , però sensual i obert a la vegada. Un vi que somriu.
Vaja, que he estat al setè cel.


El preu a la botiga són 8 euros, realment extraordinari per la qualitat de l'ampolla.

Pedruscall 2010

GRÀCIES JORDI.

Aquesta vegada m'agradaria començar agraint a una persona la seva gran amabilitat, hospitalitat, simpatia, les seves fantàstiques recomanacions i consells, la seva alegria i com no, el seu coneixement i passió d'aquest món que ens engalipa, mil gràcies Jordi per fer que divendres ens sentíssim com a casa.
Sopar fantàstic al Kursaal de Manresa..., que no hi heu estat? doncs ja tardeu!!! un espai realment càlid i acollidor, que respira qualitat i professionalitat pels quatre costats, per cert, que quedi clar que no sóc soci, ni tinc accions, però quan una cosa val la pena s'ha de reconèixer i recomanar.
El vi, ha estat una recomanació d'en Jordi i ha estat un gran encert, avui he vist que els nostres gustos van bastant en paral.lel. Pla de Bages, crec que no podia ser una altre ampolla avui, i realment estic molt content del resultat. Jo l'he maridat amb un fantàstic rissotto i el resultat ha estat excel.lent.
Repetirem!!.


D.O. PLA DE BAGES.
Celler Vinyes de Castellgalí.
Monovarietal de Cabernet Franc amb una criança de 14 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color vermell robí intens de capa mitja alta i rivet violaci, amb llàgrima fina que tinta la copa, bona densitat, net i brillant.
Al nas és intens, delicat, molt agradable i realment aromàtic, fruita vermella madura, gerds, maduixes, amb menys intensitat records de fruita negra, nabius, acompanyada de subtils records de vainilla, aromes herbacis, pinassa, sotabosc, i vegetals, pebrot, tocs dolços caramelitzats, llevats, records a pastisseria, pa de pessic, fons torrat de gran delicadesa i bona evolució de torrefactes, cacau, després d'una estona apareixen uns espectaculars aromes d'infusió, Maria Lluïsa.
A la boca és sensual, lleuger i de fina textura, delicat, de gran sedositat pel paladar, picant, amb records de la fruita vermella i les espècies, bona acidesa i tanins fins i delicats, un vi explosiu amb una intensitat controlada, molt persistent i final llarg amb post gust torrat molt agradable.

Sincerament he de dir, que aromàticament aquest vi ha estat un orgasme sensorial espectacular, la seva evolució en copa ha estat realment complexe i molt enriquidora..., i és d'aquí casa!!!



Les donzelles que m'acompanyaven, varen gaudir del vi i el sopar, com dos camells!!


El preu al restaurant 19 euros.
Uuuiiii, per cert!!! quasi bé se m'oblida..., les copes del Kursaal....


"No hace falta decir nada más"

Thalarn 2010

ETERN.

Aquest diumenge ha estat un d'aquells dies que saps que no oblidaràs en molt de temps, de fet ha estat un diumenge com qualsevol altre, però l'ampolla d'avui ens marcarà aquesta data en el calendari. Pot ser pensareu..., vaja un flipat i exagerat, no sé, segurament sí, però de vegades et topes amb ampolles que et desperten sensacions úniques i aquesta ho ha fet. Al llarg d'aquest blog hi ha hagut molts vins fantàstics i extraordinaris, sempre des de la meva humil i senzilla opinió, però tots tenen matisos que els fan ser únics i molt especials, cadascun d'ells desperten sensacions diferents, uns t'aporten sensacions emocionals, d'altres plaer pels sentits, bé, en definitiva aconsegueixen que aflorin en tu, un conjunt de sensacions noves, que mica en mica vas descobrint en el temps.



D.O. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Castell d'Encús.
Monovarietal de Sirà que ha estat fermentat en tines de fusta, d'acer inoxidable i en cups de pedra.
A la vista intens color picota violeta amb rivet lilós de capa alta i una untuositat extraordinària, amb una llàgrima densa, lenta i abundant, net i molt brillant.
Al nas és senzillament meravellós, intensa diversitat i complexitat aromàtica on destaquen d'inici, uns intensos i fantàstics florals, violetes, fruita vermella fresca, cireres, gerds, maduixes àcides i uns tocs especiats que equilibren tot el conjunt, clau, pebre i uns agradables mentolats, subtils aromes d'herbes aromàtiques.
Un d'aquells vins que no deixaries mai d'olorar, extraordinari.
A la boca és únic, intens, sedós i dens, d'una finura extrema i amb una gran amplitud i profunditat, un vi que acaricia el paladar aportant sensacions úniques i molt enriquidores, sensual, amb la fruita vermella present, una acidesa vibrant, com pocs, realment espectacular, tanins suaus i delicats, post gust especiat d'una gran persistència, rodó, equilibrat, un vi que senzillament t'enamora, amb un final molt i molt llaaaaarg.
Un vi que t'aporta felicitat, un vi perfecte.


Perdoneu que insisteixi amb el meu germà, però segons ell, és el millor vi que ha provat mai i pel meu pare no us dic res, a sobre és un Costers.



El preu entre 28-30 euros, els val?.., per a mi, un sí rotund!

Mas Tarroné blanc jove 2012

A UN PREU ESTUPENDUUU!

Dissabte gris i plujós, són d'aquells dies que em fan especialment ràbia, que fas?, anar a passejar no pots, quedar-te a casa tampoc és una opció, c....llons!! que som dissabte!, agafem el cotxe i anem a fer quatre encàrrecs amb la xineueta, així aprofitem el temps. Després anem a Artés, a dinar amb la família, un bon àpat en un bon restaurant del poble, us he de dir, que feia temps que no gaudia tant amb un plat com ho he fet avui. Al principi dubtava una mica, però finalment m'he deixat convèncer per un parent, que m'ha assegurat que no em penediria i mare meva! quanta raó tenia. Estofat de Civet al vi negre, maridat a la perfecció amb un fantàstic Solergibert 20 aniversari (ja està al blog), realçant de manera extraordinària les qualitats de l'un i l'altre.
Avui sí que m'he penjat una mica d'un pi! ja que tot això no té res a veure amb el fantàstic vi blanc del sopar, però m'ha vingut de gust atabalar-vos, i què?.
Bé, per sopar quelcom més fresc i lleuger, i us he de dir que una vegada més l'he ben encertat, visca la Terra, visca la Terra Ferma i visca la Terra Alta!!!!.
Salut i Garnatxa.



D.O. TERRA ALTA.
Cellers Tarroné.
Cupatge de Garnatxa blanca i Macabeu.
A la vista color groc palla pàl.lid, net i brillant.
Al nas d'intensitat i persistència aromàtica mitja, aromes de fruita blanca, poma, records de préssec, amb un agradable record a caramel, sucre cremat.
A la boca és fresc, amb bona acidesa, força elegant, amb bon equilibri, tocs afruitats i amb subtils records anisats i tocs amargosos al final.

Ja em perdonareu, però em vaig oblidar de fer les fotos de rigor.
El preu no el sé, però no més de 5-6 euros, aquesta ampolla va ser un regal.

Per cert!!!  BENTORNAT  TERRONES!