HISTÒRIES MÀGIQUES ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un gran apassionat al vi, d'una persona senzilla, que amb el pas del temps, la maduresa i el seny, ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que molts intenten complicar-ho amb molt d'elitisme i esnobisme, però en el fons, un món planer. Un món per compartir les sensacions i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més, i on el més important és saber gaudir-ho intentant evitar els condicionants externs, tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més.

Això sí, permeteu-me que la copa sigui Riedel o Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, que pot expressar el que li aporta sense haver de donar ni punts ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona, que és el vi. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar el vi, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.



divendres, 8 d’agost de 2014

Tocat de l'ala 2012

NASCUT A L'EMPORDÀ TASTAT AL BERGUEDÀ.

Després d'una petita excursió familiar pel parc natural del Cadí Moixeró, per poder gaudir de la natura i l'extraordinari paisatge, i d'unes petites però interessants classes de geologia de la zona, toca pensar amb el tema més important del dia, on dinarem? És una qüestió de prioritat absoluta, comença a ser tard i encara no sabem on acabarem, però Keep Calm que ens en sortirem. La sorpresa és majúscula quan unes paraules màgiques, tendres i dolces surten de la boqueta de la meva dona i diu: Per què no anem al Roures, he que estava per aquí?, com ja heu vist el tema de les distàncies no el porta gaire bé, cap novetat dins l'espècie, però no anava mal encaminada, li sonaven campanes per algun lloc i no sabia ben bé d'on. La idea em va semblar fantàstica, i encara més quan feia més de deu anys que no hi plantàvem els peus per allà. Doncs som-hi tu! carretera i manta, i cap a Espinalbet que hi falta gent.
Dues paraules per definir el nostre pas pels Roures, "Senzillament Apustuflant".



D.O. EMPORDÀ.
Celler Roig Parals i Coca i Fitó.
Cupatge de Garnatxa i Carinyena amb una criança de 4 mesos en bótes de roure francès i americà.
A la vista color cirera picota de capa alta i rivet granatós, de bonica llàgrima fina, net i brillant.
Al nas bona expressió de la fruita negra i vermella madura, móres, gerds, balsàmic, eucaliptus, herbes aromàtiques, especiat, clau, notes intenses del roure, agradables torrefactes, cacau i xocolata.
A la boca és melós, fresc amb una acidesa correcte, elegant i potent, records de la fruita en licor, records balsàmics i especiats, tanins madurs ben integrats, amb una bona persistència i final llarg amb notes amargues.


Un vi de 9 euros que al restaurant et costa 13.., això no te preu. Gran respecte pel vi, el consumidor i l'elaborador.


Salut i a viure!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada