HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Altaroses 2012

PUNT ÀLGID.

El celler Joan d'Anguera deu el seu nom a la figura de Josep Anguera, qui va tenir la intuïció d'elaborar un vi negre fresc, el seu famós vi jove, i va ser pioner en la plantació de varietats internacionals com el syrah o el cabernet sauvignon en les zones més altes del Montsant.
Després de la seva mort, van ser els seus fills, Joan i Josep els qui continuen el treball, encara amb més èxit. Gent honrada i valenta i amb la viticultura a la sang, són els qui s'encarreguen avui de la vinya i de l'elaboració del vi.
Altaroses, Finca l'Argatà, Joan d'Anguera, Planella o Bugader tots ells vins molt sincers i fets amb la passió necessària i el respecte per la terra i la vinya.



D.O. MONTSANT.
Celler Joan d'Anguera.
Monovarietal de Garnatxa amb una criança en bótes de roure francès i una part en dipòsits de formigó.
A la vista color vermell cirera-robí amb el rivet granatós de capa mitja i llàgrima fina i abundant que ens tinta molt lleugerament la copa.
Al nas és molt net, l'hi ha anat molt bé un temps a l'ampolla, molta fruita vermella madura, és com n carmelet, aromes florals, roses, llaminer, algun record làctic molt subtil, apareix quelcom de regalèssia i les notes de bosc mediterrani i la pinassa.
A la boca és llaminer i fresc, àgil i fàcil de beure, optimista, alegre i divertit,  però amb certa maduresa, apareixen les notes de la fruita vermella, presumeix de bon equilibri, sense notes de fusta, de textura sedosa, amb una bona persistència mineral i un final llarg marcat per la fruita.



Una joguina fantàstica.


El preu a botiga uns 12 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada