HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, on alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



La Rioja Alta Gran Reserva 890 1995

SUBLIM

Majestuós, insuperable, eminent, excel·lent, excepcional, elevat, excels, solemne, imponent, insòlit, òptim, deliciós, rellevant, singular, exquisit, collonut, inaudit.., avui no calen més paraules.
I ara si us plau, deixeu-me sol...



D.O.Ca. RIOJA
Bodega La Rioja Alta
Cupatge de Tempranillo, Graciano i Mazuelo amb una criança de 6 anys en bótes de roure americà.
A la vista color roig robí intens amb el rivet entre rosat i teula ataronjat, de capa mitja-alta i fina llàgrima, net i brillant.
Al nas ens mostra una vella joventut, una delicada maduresa adolescent, una vivesa matisada, una innocència interrompuda, un bouquet sublim, perdoneu-me, però és que "m'engorilu". És un vi intens amb una elegància clàssica extraordinària, aromes hipnotitzadors d'història viva, ens atrapen les espècies maridades amb els elegants fumats i les notes de tabac aromàtic.Canyella i vainilla discuteixen pel protagonisme, que comparteixen a parts iguals, la fruita madura ressorgeix amb força reclamant el seu espai, cireres, panses, compotes i melmelades, subtilment ens envolten les fines notes d'ebenisteria, dolces, alegres i perfumades acompanyades per aromes minerals terroses.
A la boca és una vivència extraordinària, un espectacle pels sentits, la seva harmonia fa tremolar les cames, sense arestes, subtil, delicat, seriós, madur, un vi sense preses, una experiència mística, amplitud extraordinària, rodó, la seva complexitat aromàtica ens atrapa al paladar, fruita, espècies, balsàmics.., és un vi amb una acidesa viva i equilibrada, i uns tanins elegants i sedosos, amb una persistència eterna i especiada i un final molt llarg.


gràcies...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada