HISTÒRIES MÀGIQUES ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un gran apassionat al vi, d'una persona senzilla, que amb el pas del temps, la maduresa i el seny, ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que molts intenten complicar-ho amb molt d'elitisme i esnobisme, però en el fons, un món planer. Un món per compartir les sensacions i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més, i on el més important és saber gaudir-ho intentant evitar els condicionants externs, tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més.

Això sí, permeteu-me que la copa sigui Riedel o Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, que pot expressar el que li aporta sense haver de donar ni punts ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona, que és el vi. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar el vi, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.



dijous, 24 de gener de 2013

Camins del Priorat 2009

EL VI QUE EM VA CANVIAR.

Estimat Àlvaro Palacios,
Primer de tot m'agradaria donar-te les gràcies per tot el que has aconseguit en un paratge tan oblidat però tan màgic a la vegada, com és el Priorat. Mil gràcies pels teus vins. He de dir que donaré les gràcies a més personatges al llarg del blog.
Bé, després d'aquest petit incís, m'agradaria explicar la meva primera gran aventura sensorial al Priorat.
Dissabte a la nit, sopar a casa meva amb uns amics, vaig triar dos vins que em van semblar molt oportuns, un borgonya fantàstic, que ja en parlaré més endavant i el ja citat anteriorment. He de dir que degut a les característiques dels dos vins, el borgonya va ser el primer que es va servir. No entraré en detalls parlant dels plats servits durant el sopar, ja que no van ser els protagonistes, (bé ja m'enteneu, em refereixo a que el que m'interessa és que parlem del vi, el sopar va ser genial, com el maridatge) el protagonista estava a punt d'arribar.

D.O.Q. PRIORAT.
Cupatge de Samsó, garnatxa, cabernet sauvignon i syrah amb una criança de 8 mesos en barriques de roure francès.
D'entrada he de dir que el vaig deixar airejar uns vint minuts a la copa.
És un vi amb un color picota molt fosc, molt brillant i amb una llàgrima preciosa. A l'acostar la copa al nas, ufff!!! Fruita vermella, gerds i groselles, floral, torrefactes, mineral, balsàmic.... Segur que em deixa algo!!!!! És una explosió de sensacions!
Ahhhh siiii!!! Làctic, em recorda a un iogurt de fruits vermells, m'encanta.
Ja no puc esperar i acosto la copa a la boca: intens, agradable, sedós, un vi que m'omple la boca, fresc, amb uns tanins fins i una bona acidesa. En el post gust apareixen torrefactes (xocolata, cafè...) i records de bombó amb licor.

Mai oblidaré aquell dia, el dia en que l'Àlvarito va canviar la meva vida (en tema de vins, clar!)

CARPE VINUS!


Per cert, el,preu del vi està sobre els 13 euros.

Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada