HISTÒRIES MÀGIQUES ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un gran apassionat al vi, d'una persona senzilla, que amb el pas del temps, la maduresa i el seny, ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que molts intenten complicar-ho amb molt d'elitisme i esnobisme, però en el fons, un món planer. Un món per compartir les sensacions i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més, i on el més important és saber gaudir-ho intentant evitar els condicionants externs, tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més.

Això sí, permeteu-me que la copa sigui Riedel o Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, que pot expressar el que li aporta sense haver de donar ni punts ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona, que és el vi. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar el vi, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.



dilluns, 10 de febrer de 2014

Ull de Serp 2010

SI, SI...., GARNATXA!!.

Com m'agrada descobrir petits tresors, o en aquest cas, grans tresors, perquè aquesta ampolla, és mereix tots els qualificatius positius que existeixen. Com en molts d'altres casos, l'etiqueta te part de culpa, però el fet de ser un monovarietal de Garnatxa, va ajudar bastant a l'hora de comprar-lo.  Realment he de dir que encara no sé perquè em sorprenc d'aquesta manera, Garnatxa negra i de l'Empordà ? ha de ser fantàstic,  no hi ha lloc al món, que es treballi la Garnatxa com aquí a Catalunya, o sigui que ha de ser la hòstia!. Deixeu-me que matisi, que això és una opinió molt personal i segurament algú discreparà..., bé, doncs que discrepi.
Som a casa d'en Ramon, som diumenge i ara el que toca és parlar menys i gaudir del que ens espera.
Salut i Garnatxa.



D.O. EMPORDÀ.
Celler Arché Pagès.
Monovarietal de Garnatxa negra de la finca la Cumella amb una criança de 16 mesos en barriques de roure francès.
A la vista preciós color cirera picota de capa mitja-alta amb rivet granatós i amb una llàgrima molt densa, lenta i abundant, realment engalipadora, he estat 5 minuts hipnotitzat.
Al nas és extraordinari, desprèn una mineralitat i frescor formidable, intensa fruita negra madura, prunes, mores, nabius, fantàstiques notes especiades, clau, records de regalèssia, sotabosc, herbes aromàtiques, llorer, fonoll, i un fons torrat de gran subtilesa i molt ben integrat, al cap d'una estona ens evoca records torrefactes, cafè.
A la boca és tot un plaer, una alegria, frescor, entrada sedosa, molt llaminer, de gran amplitud i amb molt de pes aromàtic, records afruitats dolços, amb una fantàstica acidesa i tanins delicats i molt ben integrats, gran harmonia i equilibri de textures i sensacions, d'una persistència fantàstica i final llarg i torrefacte, un vi rodó d'una qualitat inqüestionable i que segurament en sentirem a parlar i molt.
Espero no equivocar-me.


Un vi que porta 15, 5 graus i que no es noten per enlloc, fosos de manera magistral, aportant equilibri i estructura a tot el conjunt.


Com m'agrada la Garnatxa!!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada