HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



R & G Tempranillo 2010

NITS AL KURSAAL.

Després d'un dia per oblidar, però segur que recordaré durant molt i molt de temps, (he estat a l'Ikea al matí i a la tarda hi he tornat), arriba el moment més esperat, una vetllada fantàstica al Kursaal, sempre és un plaer gaudir dels seus fantàstics tresors culinaris.
La idea era sortir de casa una mica abans d'anar a sopar i donar un tomb per la ciutat, ja que avui era el Shopping Night, però finalment s'ha convertit amb un Shopping under the rain, o sigui que vist el panorama, una cervesa a casa i directes al restaurant, que avui en Jordi ens convida als Gin Tònics.
El filet i els rovellons han estat la parella perfecta per aquesta ampolla.


D.O.Ca. RIOJA.
Bodega Rolland Galarreta.
Monovarietal de Tempranillo amb una criança de 10 mesos en barriques de roure americà.
A la vista color cirera fosc, molt concentrat de capa mitja-alta amb rivet granatós i densa llàgrima, net i brillant.
Al nas destaca el gran protagonisme de la fruita vermella i negra madura, intensa, delicada, acompanyada de flors seques i per uns fantàstics especiats, vainilla, regalèssia, subtils records de coco entremesclats amb uns fins torrats del roure que donen pas a uns agradables tocs de xocolata.
A la boca és fantàstic, ampli, elegant i complex, de pas vellutat, estructurat, la fruita molt present, tanins suaus i fins, elegants i una  molt bona acidesa, post gust especiat i fons torrat molt agradable, de gran persistència i final molt llarg amb records a regalèssia.

Fantàstic.

Ha estat un plaer!


El preu a botiga 15 euros, al restaurant Kursaal de Manresa en vaig pagar uns 17 euros, per què collons no pot ser sempre així? Hòstia ja!!!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada