HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Pazo das Bruxas 2014

SENSE OPCIONS.

Em fot molt això de no poder triar, això de no tenir quasi bé opcions, o és Torres o és Torres, i que consti que no és una crítica a Torres, és una queixa cap aquests restaurants que es tanquen a una sola marca, deixant-nos sense opcions a l'hora de poder gaudir d'una gran quantitat de vins de les nostres DOs. I si a sobre ets en una DO com l'Empordà, amb un gran ventall d'opcions, la cosa encara té més delicte, això si que hauria de ser presó!. Ara em deixo anar, però durant el fantàstic dinar amb una espectacular companyia, vam gaudir de valent d'una intensa vetllada, intentant deixar de banda per uns instants, l'insult que suposa no representar a la carta de vins, la gran diversitat del fantàstic territori de l'Empordà.
De vegades és el que hi ha, però seguim sent feliços.


D.O. RÍAS BAIXAS.
Bodegas Miguel Torres.
100% Albariño sense criança en fusta.
A la vista color groc daurat apagat amb reflexes quelcom verdosos, amb llàgrima fina, net i brillant.
Al nas dominen les notes cítriques, llima, llimona i la poma àcida, també quelcom de fruita blanca com la pera i notes herbàcies,
A la boca és fresc, fàcil, quelcom gras, fruita fresca àcida i lleugera, marcada acidesa i notes salines, bastant cítric amb un fons amb notes minerals, de persistència mitjana i final amb notes amargues.


That's all folks!!!


El preu al restaurant 16,50 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada