HISTÒRIES MÀGIQUES ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un gran apassionat al vi, d'una persona senzilla, que amb el pas del temps, la maduresa i el seny, ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que molts intenten complicar-ho amb molt d'elitisme i esnobisme, però en el fons, un món planer. Un món per compartir les sensacions i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més, i on el més important és saber gaudir-ho intentant evitar els condicionants externs, tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més.

Això sí, permeteu-me que la copa sigui Riedel o Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, que pot expressar el que li aporta sense haver de donar ni punts ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona, que és el vi. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar el vi, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.



dimecres, 23 de setembre de 2015

Dolç de Lluna

LLUM DE LLUNA.

Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, diga'm què esperes per anar a dormir. Jo sé què esperes lluna coqueta: algú que et faci d'acompanyant, que et digui coses a cau d'orella i et prengui el rostre en les seves mans. Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, diga'm què esperes per anar a dormir. Jo sé què esperes lluna bonica: vols que m'arribin els teus perfums i amb els teus ulls plens de melangia vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny. Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, diga'm què esperes per anar a dormir. Jo sé què et passa lluna estimada: el teu cor es va enamorar de mi però tu ets al cel i jo estic en terra i no veus camins que ens puguin unir. Però, oh!!, no et desesperis, pàl.lida lluna, jo sé un camí que podràs seguir: va fins la vall, entre les muntanyes, i ajeu-te al riu que ell et durà aquí. Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, en lloc d'anar-te'n vine aquí amb mi.

Pau Riba.


D.O.Q. PRIORAT.
Bodega Puig Priorat.
Vi dolç monovarietal de Merlot.
A la vista color granatós intens amb un rivet violaci, untuós, de capa alta, amb una abundant llàgrima densa i lenta, net i brillant.
Al nas destaquen els intensos aromes a melmelades i pastissos  de fruita vermella, gerds, móres, amb records dolços, notes de fruits secs com les panses i quelcom d'orellanes, ametlles torrades, agradables tocs amargs cítrics, pell de taronja i llima,
A la boca és dolç sense excessos, però dolç, subtil i untuós, amb el record de les melmelades i els fruits secs, amb agradables notes àcides i un post gust amb tocs mentolats i anisats, de bona persistència.
Salut i Merlot.


Una edició creada pel xocolater Enric Rovira juntament amb l'enòloga Sílvia Puig al Priorat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada