HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Òlbia 2014

LA NIMFA DE PORRERA.

Les nimfes són divinitats de la natura de la mitologia grega, venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars, dels rius i dels llacs, dels boscos i de les muntanyes. Benignes als mortals, dels quals no desdenyaven l'amor, el seu culte es celebrava a l'aire lliure en uns santuaris anomenats nimfeus. Es consideraven divinitats secundàries a les que s'adreçaven les pregàries i que podien arribar a ser temibles. Habitaven en grutes i passaven el temps cantant i filant. Els seus amants principals eren forces masculines de la natura, i els grans déus no rebutjaven els seus favors, com va demostrar el gran déu Zeus, que no es va poder resistir a la encantadora nimfa ÔLBIA.
El mateix em va passar a mi a l'obrir l'ampolla.


D.O.Q. PRIORAT.
Celler Marco Abella.
Cupatge de Macabeu, Garnatxa blanca i Pedro Ximénez amb una criança de 6 mesos en roure francès.
A la vista color groc palla intens i brillant amb reflexos daurats, d'abundant llàgrima densa i untuosa, net i brillant.
Al nas destaca la seva gran mineralitat, pedra seca, llicorella, acompanyada per la fruita blanca molt expressiva, pera, poma, quelcom de préssec i de taronja, apareixen algunes notes florals o d'herbes aromàtiques molt subtils, fruits secs i fons amb notes torrades molt fines i elegants.
A la boca és ampli i molt sedós, elegant i untuós, complex, carnós, rodó, estructurat, amb una elegant fruita madura i amb les notes minerals molt presents, mostra una fantàstica acidesa ben equilibrada amb l'alcohol, molt fresc i amb un punt de calidesa, de molta persistència afruitada, préssec i final molt llarg.


Un celler amb un ventall de vins realment extraordinaris.


El preu a botiga uns 23 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada