HISTÒRIES MÀGIQUES ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un gran apassionat al vi, d'una persona senzilla, que amb el pas del temps, la maduresa i el seny, ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que molts intenten complicar-ho amb molt d'elitisme i esnobisme, però en el fons, un món planer. Un món per compartir les sensacions i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més, i on el més important és saber gaudir-ho intentant evitar els condicionants externs, tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més.

Això sí, permeteu-me que la copa sigui Riedel o Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, que pot expressar el que li aporta sense haver de donar ni punts ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona, que és el vi. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar el vi, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.



dilluns, 20 de març de 2017

Finca la Personal 2014

LA PELUDA.

Es deia que aquest animal va sobreviure al diluvi sense haver entrat a l’Arca. Noé va decidir deixa fora la bèstia perquè era perillosa per als altres animals, ja que tenia mal caràcter i quan s’enutjava exhalava foc i escopia un àcid mortal. Noé va enganya a la criatura perquè cregués que salparien al capvespre, però al final l’Arca va salpar a l’alba.
El monstre, conegut com la peluda, va lluitar per salvar-se i va prometre venjar-se dels humans per abandonar-la. Sent amfibi i tenint pell gruixuda, la Peluda va nedar usant la seva cua gruixuda i serpentina, va nedar fins a afeblir la seva cua, provocant que sigui l'únic punt vulnerable en el seu cos cuirassat.
Ja ho sabeu, aneu amb molt de compte amb les Peludes, però si a sobre tenen cua, ja podeu corre ben lluny!
Per sort nosaltres hem gaudit molt de la nostra Peluda, ja que no totes tenen cua, i algunes són delicioses.
Salut i Garnatxa Peluda.


D.O. TERRA ALTA.
Celler Edetària
Monovarietal de Garnatxa Peluda amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color cirera picota amb rivet violaci, de capa alta amb llàgrima abundant, densa i lenta que ens tinta la copa, net i brillant.
Al nas és un vi complex carregat d’intensos matisos  i amb un ventall ampli i harmoniós, destaquen les notes de la fruita silvestre, móres, maduixes, gerds,  acompanyada per un intens aroma de bosc mediterrani, molses, herbes aromàtiques, fonoll, romaní,  sotabosc, balsàmic, notes mentolades i espècies, regalèssia, clau, i les notes dolces de la vainilla, subtil fons torrat.

A la boca és un vi equilibrat, ampli, sorprenentment fresc, seriós, complex, rodó,  de pas vellutat i untuós, marcat per la fruita i les espècies dolces, amb una viva acidesa i uns tanins madurs i estructurats, suau,  intens i gens licorós, d’una persistència eterna i mediterrània i un final molt llarg.


Feina molt ben feta la de la gent d'Edetària, com sempre.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada