HISTÒRIES MÀGIQUES ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un gran apassionat al vi, d'una persona senzilla, que amb el pas del temps, la maduresa i el seny, ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que molts intenten complicar-ho amb molt d'elitisme i esnobisme, però en el fons, un món planer. Un món per compartir les sensacions i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més, i on el més important és saber gaudir-ho intentant evitar els condicionants externs, tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més.

Això sí, permeteu-me que la copa sigui Riedel o Zalto.

Aquesta és la visió d'un consumidor, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, que pot expressar el que li aporta sense haver de donar ni punts ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona, que és el vi. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar el vi, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.



dimecres, 12 d’abril de 2017

Pheasant’s Tears Chinuri 2015

AUTÒCTON, ANCESTRAL I NATURAL.

Segons una vella llegenda georgiana, només un vi màgic podria fer plorar de felicitat a un faisà i, amb aquesta il·lusió, treballen diàriament a Pheasant 's Tears.
Geòrgia posseeix un patrimoni vitivinícola envejable, entre el qual destaquen 35 varietats autoritzades (la majoria, autòctones) i l'ús de tècniques ancestrals de vinificació com la criança del vi a qvevri, recipients de fang segellats amb cera d'abella i enterrats a terra.
Produeixen únicament vins naturals, amb la mínima intervenció i fermentant i criant els vins en qvevri, tal com ja es feia en el 6000 aC. El qvevri possibilita mantenir la temperatura constant durant tot l'any de manera natural, permetent que sigui la frescor propi de la terra el qual condueixi les fermentacions.
Treballen únicament amb varietats autòctones, llevats salvatges i amb els millors terrenys, amb l'únic objectiu de produir raïm de qualitat excelsa.
El més extraordinari de tot això és que sense saber on et poses ni saber el que tastes, de vegades et trobes amb meravelles ancestrals úniques, com aquesta, treballades amb tot el respecte possible i amb una personalitat fora de cap dubte.

Sense paraules.


D.O. Kakheti – Geòrgia
Celler Pheasant’s Tears.
Monovarietal de Chinuri amb una criança de 9 mesos en Qvevri (àmfores enterrades al terra i segellades amb cera d’abella)
A la vista és d’un color groc palla intens amb notes ceroses, sense filtrar ni clarificar com podem veure clarament, tèrbol.
Al nas denota la seva naturalitat, és delicat, fruita blanca com la poma àcida, notes cítriques de la llima, notes herbàcies, quelcom de fonoll, records florals molt subtils.
A la boca és molt fresc, àgil i delicat, gràcies a la seva extraordinària acidesa molt vibrant, amb un pas per boca amb força pes, aromes a la fruita àcida i records d’herboristaria, de post gust intens i persistent i un final llarg amb notes àcides de la poma i la llima.

Fantàstic.


S'ha fet molt curta.


El preu uns 24 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada