HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



El Picapedrer 2015

CAL PANXA.

El préssec de l'Ordal es troba entre els municipis de Subirats i Avinyonet del Penedès, i és un dels productes de més qualitat de la zona. I ara em direu, per què collons ens parla de préssecs?, doncs per dues raons, sempre és bo aprendre coses noves, si és que no ho sabíeu, i l'altre és que un dels productors més importants de la zona és o era en Josep, el propietari d'Esteve i Gibert.
Es tracta d'un cultiu 100% de secà en un terreny argilós i molt calcari, característiques que fan que el fruit que se'n deriva tingui unes qualitats difícils de trobar en altres regions on el conreu del presseguer també hi és estès. La varietat més coneguda és el préssec de vinya, d'un color groc intens, carnós i dolç però amb un petit toc àcid que el fa molt agradable al paladar.

I els vins del Celler ja no us explico, tasteu-los.


D.O. PENEDÈS.
Celler Esteve i Gibert
Monovarietal de Macabeu amb una criança de 8 mesos en bótes de castanyer.
A la vista color groc daurat de sensació untuosa, amb formació de llàgrima net i molt brillant.
Al nas és un petit passeig familiar per Subirats, mediterrani, aromes frescos de rosada, flors silvestres, fruita, com el préssec i l'albercoc, quelcom de fruita tropical i subtils notes de llevats, pa calent, mineral, pols.
A la boca és un vi ampli, de bona intensitat amb una subtil sensació untuosa, equilibrat i harmònic, amb una acidesa penetrant, cítrica, fresc, amb records d'herbes aromàtiques, fonoll, anisats, de bona persistència i final amb un punt salí i mineral.




El preu a botiga uns 14-15 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada